Resultats de la cerca

Migcampista, començà a la Colònia Güell Després jugà a la Unió Esportiva de Sants 1926-30 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1930-34 Al final del 1934 es retirà a causa d’una lesió i l’1 de gener de 1935 fou objecte d’un partit d’homenatge, a Sarrià Disputà 30 partits de Lliga amb el conjunt espanyolista

Ingressà en el Futbol Club Barcelona la temporada 1910-11 Aquella campanya, en què jugà de davanter centre, marcà 41 gols en 20 partits i fou el màxim golejador de l’equip La temporada següent retornà a les illes Britàniques, però es desplaçà a Barcelona per jugar tres partits, en els quals marcà 2 gols Amb el Barça guanyà una Copa d’Espanya 1912, un Campionat de Catalunya 1911 i dues Copes dels Pirineus Orientals 1911, 1912

Extrem dret, començà en l’Atlètic Balears i la temporada 1942-43 fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, amb el qual jugà fins a l’edició 1953-54, exceptuant la campanya 1943-44, en què jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol Amb el Sabadell disputà 111 partits de Lliga entre primera i segona divisió i marcà 41 gols Com a entrenador dirigí, entre altres equips, el Sabadell, el Granollers, l’escola de futbolistes del Sabadell i el Sant Andreu, al qual ascendí a segona divisió la temporada 1968-69

Davanter, fou un dels jugadors destacats del Futbol Club Espanya durant la dècada dels anys deu i principi dels vint Guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya 1913, 1914, 1917, una Copa dels Pirineus Orientals 1914 i fou subcampió de Copa 1914 També formà part de la selecció catalana

Fou el tècnic més brillant de la història del Centre d’Esports Sabadell Es feu càrrec de l’equip la temporada 1964-65, en què ascendí a primera divisió, i el dirigí fins a l’edició 1971-72, quan perdé la categoria El seu millor èxit fou classificar l’equip per a la Copa de la UEFA amb el quart lloc obtingut durant la temporada 1968-69 Després d’entrenar el Granada, l’Sporting de Gijón i el València, del qual també fou secretari tècnic, al gener del 1985 retornà al Sabadell, que estava a segona A, però només els entrenà en un partit de Lliga i un de Copa i presentà la renúncia

Davanter centre, milità en el Reial Club Deportiu Espanyol 1952-56 procedent del Deportivo de la Corunya i la Universidad Católica de Xile Disputà 29 partits de Lliga i marcà 9 gols amb l’equip blanc-i-blau

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1922-24 procedent del Racing de Madrid Substituí Ricard Zamora, disputà un total de 63 partits i guanyà el Campionat de Catalunya 1924

D’origen anglès, fou un dels pioners del futbol a Catalunya Ja practicava aquest esport abans de la creació del Futbol Club Barcelona al novembre del 1899 Fou un dels dotze homes que signaren l’acta de fundació del club blaugrana En el primer partit de la història del Barça, tanmateix, jugà en el bàndol rival, l’equip de la colònia anglesa A partir del segon matx ja jugà amb el Barcelona, amb el qual milità fins a l’edició 1903-04 Extrem dret, disputà 39 partits i marcà 15 gols Guanyà la Copa Macaya 1902 i la Copa Barcelona 1903, i disputà la primera final de Copa 1902 Fou vicepresident del…

Format a les catego-ries inferiors del Futbol Club Barcelona, arribà a la filial la temporada 1986-87 Un any després feu el salt al primer equip, en què jugà 20 partits i marcà 2 gols Després passà pel Real Oviedo 1988-89 i pel Logronyès 1989-91 El Barça el repescà la temporada 1991-92, en què guanyà la Lliga i la Copa d’Europa Posteriorment jugà una temporada al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual guanyà una Copa del Rei 2000 Fou internacional en sis ocasions amb la selecció espanyola, i marcà un gol Fou director esportiu a l’Espanyol i entrenà els juvenils de la Damm 2012 Rebé la…

Començà jugant de mig amb el Poble Sec, després amb el Júpiter i a continuació amb el Terrassa 1945-47 La temporada 1947-48 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Aviat passà al centre de la defensa, i fou considerat el millor defensa central de la història del club Romangué a l’equip blanc-i-blau fins a la meitat de la temporada 1958-59 Disputà 241 partits oficials amb l’Espanyol i marcà un gol Al gener del 1959 fitxà pel Cartagena, on es retirà aquella temporada Fou set vegades internacional i disputà la Copa del Món 1950 També jugà un cop amb la selecció estatal B i cinc vegades amb la…