Resultats de la cerca

Extrem, la temporada 1969-70 fitxà pel Sabadell, provinent del Betis, equip on es formà Amb l’equip vallesà jugà tres temporades a primera divisió i una a segona 1972-73 i formà part de l’equip que, per primera i única vegada en la seva història, participà en una competició europea, la Copa de Fires 1970 Després passà al Múrcia, l’Elx i el Salamanca, tots a primera, i finalment al Palència Fou internacional sub-23

El 1962 arribà al RCD Espanyol, acabat de descendir a segona divisió, procedent del primer equip del Sevilla 1960-62, club on s’havia format Davanter, en la primera temporada l’equip es classificà segon i en el partit de desempat de la promoció d’ascens un gol seu possibilità el retorn de l’Espanyol a la màxima categoria Romangué a Sarrià fins a la temporada 1965-66, en què disputà 71 partits de Lliga i marcà 11 gols Posteriorment jugà al Deportivo de la Corunya 1966-67 i el Llevant 1967-68

Davanter centre, destacà al Club Esportiu Mercantil, de Sabadell, i més tard jugà al Centre d’Esports Sabadell 1944-49 L’edició de 1949-50 jugà al Reial Club Deportiu Espanyol, en què disputà 9 partits, i retornà al Sabadell 1950-51, del qual és el màxim golejador a primera divisió, amb 35 gols en 92 partits

Interior esquerre, jugà al Club Gimnàstic de Tarragona 1978-80 procedent de l’Atlético de Madrid 1976-78 Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1980-83, on jugà 72 partits Posteriorment jugà al Cadis 1983-85 i al Real Jaén 1985-88, on es retirà Fou internacional en la Universíada 1977

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol procedent de l’Hèrcules d’Alacant Amb l’equip blanc-i-blau jugà dues temporades 1950-52, en què disputà 27 partits, preferentment com a defensa lateral esquerre El 1952 marxà al Màlaga

Jugà al RCD Espanyol entre el 1911 i el 1913 Posteriorment fou president del club en tres períodes diferents 1920-22, 1925-30, 1933-42 En la primera etapa recuperà el porter Ricard Zamora i adquirí els terrenys de Sarrià Durant el seu mandat guanyà la Copa d’Espanya 1929, 1940 i es revitalitzaren les seccions d’atletisme, ciclisme, rugbi i basquetbol També fou pioner de l’hoquei En deixar la presidència, seguí vinculat al club i fou el soci número 2 D’altra banda, fou directiu de la Federació Espanyola de Futbol També presidí el Club de Golf Sant Cugat, i, en finalitzar la Guerra Civil,…

Extrem esquerre, es formà al planter del Vic Jugà al primer equip osonenc fins a la temporada 1950-51 i després milità en el Màlaga 1951-55, el Tetuán 1955-56, el Ceuta 1956-57, l’Alacant 1957-58, el Llevant 1958-59, el San Fernando 1959-60, el Deportivo Italia 1960-61 i la Unión Deportiva Canarias 1961-62, aquests dos últims de Veneçuela

Com a jugador destacà al MTK de Budapest i l’Stade de Reims, i fou 15 vegades internacional Com a entrenador dirigí el Honved dels anys cinquanta i fou assistent de Gusztáv Sebes en la selecció d’Hongria, campiona olímpica 1952 i subcampiona del món 1954 El 1958 inicià una llarga etapa al futbol espanyol La temporada 1966-67 fou contractat pel RCD Espanyol, al qual classificà en tercer lloc a la Lliga i guanyà el trofeu Costa del Sol 1967 en imposar-se al Santos de Pelé i a la selecció argentina Dirigí el conjunt blanc-i-blau fins a mitjan temporada 1968-69 Més…

Conegut com a Areta II , arribà al Futbol Club Barcelona el 1954 procedent del Real Oviedo Hi jugà dues temporades, participà en 30 partits i marcà 15 gols Fou l’autor del primer gol de la història barcelonista en competició europea, l’any 1955 en la Copa de Fires Posteriorment fitxà pel València Club de Futbol

Dirigia el Saragossa abans de ser contractat pel Futbol Club Barcelona l’estiu del 1965 Entrenà l’equip blaugrana durant dues temporades 1965-67 i guanyà una Copa de Fires 1966