Resultats de la cerca

Es fundà el 1946, tot i que fins el 1948 no es constituí de manera oficial Durant molts anys alternà la primera amb la segona territorial fins que a la dècada de 1980 assolí per primer cop la categoria preferent En l’edició 1998-99 ascendí a primera catalana, on romangué tres temporades Durant la temporada 2001-02 pujà a tercera divisió, categoria que ha jugat nou temporades, inclosa la 2013-14 S’entrena al camp municipal dels Canyars Té un gran nombre d’equips de categories inferiors

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà amb el Barcelona Atlètic 1976-79 No disputà cap partit oficial amb el primer equip, però fou suplent en la final de Copa del 1978 Posteriorment jugà en el Gimnàstic de Tarragona 1979-80 i en el Gavà

Davanter format al futbol de base del Castelldefels, el Gavà i la Blanca Subur de Sitges La temporada 1987-88 ingressà al Gimnàstic de Tarragona i s’erigí com el màxim golejador de segona B Fitxà pel RCD Espanyol 1988-93 i, després d’una breu cessió a l’Hospitalet, jugà 99 partits i aconseguí 30 gols a la Lliga Després de jugar una temporada amb l’Sporting de Gijón 1993-94, passà al FC Barcelona 1994-95, amb el qual guanyà la Supercopa d’Espanya Posteriorment jugà amb l’Albacete i el Múrcia Disputà dos partits amb la selecció catalana i marcà un gol

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1933-35 procedent del Saragossa Jugava de mig i amb el Barça disputà 42 partits i marcà dos gols Guanyà el Campionat de Catalunya 1935 Jugà amb la selecció catalana en un Catalunya-Espanya celebrat el 14 de febrer de 1934

Fou fundat el 1974 Jugà a preferent territorial, i la temporada 2013-14, a primera catalana Juga al camp municipal de Can Vinader Té un equip B i un ampli planter de futbol de base

Començà a la UE Gramenet 1993-94 i després jugà a l’Atlético de Madrid 1994-95, el Rayo Vallecano 1995-96, el Valladolid 1995-96, el Llevant 1996-97, el Mèrida 1997-98, el Màlaga 1998-2002, el Còrdova 2002-03 i la UE Castelldefels 2003-05

Davanter, jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1998-2006 procedent de Vélez Sarsfield de Buenos Aires, on havia guanyat quatre Lligues, una Supercopa, una Recopa, una Copa Libertadores i la Copa Intercontinental Amb l’equip blanc-i-blau, disputà 152 partits a primera divisió i guanyà la Copa del Rei 2000 La temporada 2003-04 fou cedit al Tenerife, i el 2008 es retirà jugant al Castelldefels Fou internacional pel seu país d’origen en 3 partits

Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, fou cedit al Ceuta la temporada 1982-83 mentre feia el servei militar Després, jugà al Barcelona Atlètic 1983-87 i alguns partits amistosos amb el primer equip Marxà cedit al Centre d’Esports Sabadell 1987-88, on jugà 25 partits a primera divisió Posteriorment jugà al Castelló 1988-89, l’Oviedo 1989-1990 i 1991-94, el Betis 1990-91, el Vila-real 1994-96, el Terrassa Futbol Club 1996-97 i la Unió Esportiva Figueres, des del 1997 i fins el 1999, quan es retirà Com a entrenador, dirigí el Vila-real B 2000-01, el Palamós Club de Futbol 2003…

Presidí el Futbol Club Barcelona 1925-29 Protagonitzà bona part de la denominada Edat d’Or del Barça Accedí a la presidència pocs dies abans que finalitzés el tancament governatiu de les activitats en el Barcelona arran dels fets de les Corts del 14 de juny de 1925 –en què el públic xiulà l’himne espanyol– La reaparició del Barça es produí el dia de Nadal del 1925 Industrial aristòcrata –era baró d’Ovilvar– i amic personal de Primo de Rivera, les seves gestions serviren per a rebaixar la sanció al club Durant el seu mandat el Barça guanyà tres Campionats de Catalunya 1926, 1927, 1928, dos d’…

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, on acostumava a actuar d’extrem esquerre Jugà al Barcelona Atlètic 1977-79, després fou cedit a l’Alcalá de Henares 1979-80 i el Valladolid 1980-81 i retornà al Barcelona Atlètic La temporada 1984-85, actuant ja de centrecampista, ingressà en el primer equip de la mà de Terry Venables Romangué al club fins la temporada 1987-88 amb el balanç d’un títol de Lliga 1984-85, un de Copa del Rei 1988 i un de la Copa de la Lliga 1986, a més de ser finalista de la Copa d’Europa 1986 i de la Copa 1986 i després d’haver disputat 200 partits…