Resultats de la cerca

Fou fundat el 1939 a partir de la fusió de tres clubs el Port, el Portense i el Santiveri La temporada 1955-56 aconseguí l’ascens a tercera divisió La 1958-59 fou campió de grup i jugà la fase d’ascens a segona divisió estatal Es mantingué a tercera fins la temporada 1962-63 Posteriorment tornà a categories territorials Durant la dècada de 1960 tingué seccions d’atletisme, bàsquet, handbol i una escola de futbol de base, que desaparegué al final de la dècada de 1990 Juga al camp de la Mare de Déu del Port

Jugà al CE Europa 1921-25, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i subcampió de la Copa d’Espanya de l’edició 1922-23 En deixar l’equip gracienc jugà sis temporades amb l’Iberia SC de Saragossa 1925-31, les tres darreres a segona divisió Defensà la porteria de la selecció catalana en una ocasió

Començà a destacar en els equips cubans Catalunya 1920-22 i Iberia 1923-29 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1931-33, on fou suplent de Nogués i jugà 23 partits Guanyà el Campionat de Catalunya 1932 Acabà la carrera al Gimnàstic de València 1933-34 i, posteriorment, es feu entrenador Fou el creador de l’Escola Catalana d’Entrenadors i director d’estudis de l’Escola Nacional d’Entrenadors

Presidí el Collegi Català d’Àrbitres de la Federació Catalana de Natació en dues etapes 1979-80, 1983-85 En el món del futbol, dirigí partits de categoria territorial durant vint anys i fou assistent a primera i segona divisió, i fou directiu del Club Natació Barceloneta, l’Ibèria, el Poble Sec, el Don Bosco, l’Atlètic Poble Nou i el Club Esportiu Júpiter Collaborà en diversos mitjans de comunicació Mundo Deportivo , Dicen , L’Esportiu , Las Noticias

Es disputà simultàniament amb la tercera edició de la Copa Macaya, competició de la qual el Barça s’havia retirat, secundat per l’Universitari, arran d’una polèmica S’hi inscrigueren nou equips el Barcelona, l’Espanyol, l’Internacional, l’Hispània, l’Irish, el Català, l’Ibèria, el Salut i l’X Sporting Club, que no finalitzà el torneig El Barça es proclamà campió i l’Espanyol es classificà segon La Copa Barcelona deixà pas, la temporada següent, a la primera edició del Campionat de Catalunya

Davanter que arribà al RCD Espanyol la temporada 1930-31 procedent de l’Iberia de l’Havana Jugà durant sis temporades 1930-36 en l’equip blanc-i-blau, amb el qual disputà 101 partits de Lliga i aconseguí 42 gols Formà part de la selecció catalana en cinc partits Durant la Guerra Civil jugà amb el Racing de Ferrol i posteriorment entrenà equips modestos com l’Arosa o el Pontevedra El seu germà bessó O’Donell, conegut com Edelmiro II , també jugà dues temporades a l’Espanyol 1933-35

Format al planter del RCD Espanyol, jugà cedit al Club Atlètic Ibèria 1973-74, el Lloret CF 1974-75 i la UE Lleida 1975-76, abans de debutar amb el primer equip de l’Espanyol el 1976 La temporada següent anà cedit al Cadis Retornà novament a l’equip espanyolista i posteriorment fou traspassat al FC Barcelona, en el qual estigué dues temporades 1979-81 Jugà de nou a l’Espanyol 1981-82 i, posteriorment, al Real Betis 1982-84, el Saragossa 1984-85, i l’Os Belenenses portuguès 1985-86 Finalitzà la seva carrera al Lloret, a tercera divisió, i a la Gimnàstica Iberiana Jugà 197 partits…

És el torneig d’estiu més prestigiós del futbol català amateur La primera edició fou organitzada pel Futbol Club Martinenc, amb motiu del 75è aniversari de la seva fundació, i hi prengueren part vuit dels clubs més antics de la ciutat, quatre dels quals eren de tercera divisió Sant Andreu, Júpiter, Horta i Europa i quatre, de preferent territorial Poble Sec, Ibèria, Sants i Martinenc Posteriorment, el nombre de participants passà a dotze equips El Martinenc, amb la collaboració de la UFEC, ha continuat organitzant-lo, tot i que puntualment n’han pres el relleu la Unió Esportiva Horta 1996,…

Debutà en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona a setze anys, amb el qual es proclamà campió estatal, i tot seguit jugà amb l’Espanya Industrial, filial barcelonista Passà al primer equip del Barça el 1950, en el qual  jugà fins el 1957 i aconseguí dues Lligues 1952 i 1953, una Copa Llatina 1952 i quatre Copes d’Espanya 1951, 1952, 1953 i 1957, a més de les copes Eva Duarte del 1952 i el 1953, competició predecessora de l’actual Supercopa Aquest equip, popularment conegut com “Barça de les Cinc Copes”, incloïa també com a titulars Estanislau Basora , César , László Kubala…

La seva fundació data del 12 de novembre del 1902, època en què s’anomenava Associació Catalana de Clubs de Football , però té un precedent en l’ Associació de Clubs de Foot-ball de Barcelona , creada el 1900 El mateix any, aquesta creà un comitè organitzador de la Copa Macaya, impulsada per Alfons Macaya, president de l’Hispània CF Aquest fou el primer títol a disputar-se a l’Estat espanyol i és considerat com el primer campionat català de futbol Els principals impulsors de l’associació creada el 1902 foren el Barcelona i l’Hispània, i els altres clubs que s’hi adheriren foren…