Resultats de la cerca

Conegut com el Gran Otto per la seva corpulència, fou president del FC Barcelona des del 14 d’octubre de 1909 fins al 17 de setembre de 1910 Substituí Joan Gamper en el càrrec i després tornà a deixar la presidència al fundador del club Durant el seu mandat el Barça guanyà la primera Copa d’Espanya de la seva història, el Campionat de Catalunya i la Copa Pirineus També formà part del Collegi d’Àrbitres i fou vocal de la directiva encapçalada per Gamper entre el 17 de setembre de 1910 i el 7 d’octubre de 1911

Migcampista del Manchester United FC 1956-73, equip amb el qual jugà més de 600 partits, fou 106 vegades internacional 1958-70 i un dels principals artífexs de la victòria d’Anglaterra al Mundial del 1966

Incorporat com a davanter al Club Esportiu Europa l’any 1929, hi jugà dues temporades i un total de 26 partits Posteriorment formà part del Múrcia 1931-32 i del FC Barcelona 1932-33, on tan sols jugà un partit Acabà a l’Hèrcules d’Alacant 1933-35, amb el qual guanyà el Campionat de segona divisió

S’incorporà al Futbol Club Barcelona 1912-13 procedent de la Societat Gimnàstica de Madrid Davanter centre i interior dret, jugà 34 partits i marcà 20 gols amb el Barça Conquerí el Campionat d’Espanya i el Campionat de Catalunya La temporada 1913-14 passà a l’Universitari

Interior dret, jugà al FC Barcelona la temporada 1915-16 i després fou cedit al Sants i al Badalona La temporada 1918-19 actuà amb el RCD Espanyol i retornà al Barcelona, on jugà les temporades següents Amb l’equip blaugrana disputà 48 partits i marcà 22 gols Guanyà tres Campionats de Catalunya 1916, 1920, 1921 i una Copa 1920 Després fitxa per l’Europa, amb el qual s’adjudicà el Campionat de Catalunya 1923 i disputà la final de Copa 1923 Al principi del 1924 deixà el futbol en ser castigat per la federació catalana amb un any de suspensió, per negar-se a abandonar el camp després de ser…

Inicis Creat com a Sociedad Española de Football per Ángel Rodríguez Ruiz i els estudiants de medicina Octavi Aballí Aballí i Lluís Roca Navarra, el primer president fou el mateix Rodríguez L’equip, a diferència d’altres de l’època, no tenia cap estranger Disputà els primers partits en un camp situat a Can Grassot, prop de la Sagrada Família, i també a la Plaça d’Armes del Parc de la Ciutadella Debutà el 25 de novembre de 1900 en un partit amistós contra l’Hispània Athletic Club El 1901 passà a anomenar-se Club Espanyol de Foot-Ball i disputà el primer torneig oficial, la Copa Macaya L’any…

Era editat per l’empresa Editorial Don Balón SA i tenia la redacció a Barcelona Especialitzat en futbol de l’àmbit estatal i també internacional, durant més de tres dècades es convertí en un referent per als aficionats no solament de l’Estat espanyol, sinó també d’altres països Rogelio Rengel Mercadé n’era el propietari i fou dirigit per Mercedes Milá, Juan Manuel Martínez, Juan Pedro Martínez Díaz i Antoni Casals, entre d’altres Antonio Hernáez, Andreu Astruells i Miquel Rico en foren directors executius, i José María García, Josep Maria Casanovas i Juan José González, editors Des del 1989…

Informava a bastament del futbol català fins a la categoria regional i tenia corresponsalies en diverses ciutats de l’Estat Tingué prestigiosos redactors, com Spectator , que signava la secció titulada “Glosas”, d’Albert Maluquer, L Capdevila, els dibuixants Castanys i Passarell, i els reportatges gràfics de Gaspar i Claret De periodicitat setmanal, tenia 16 pàgines molt ben illustrades, amb fotografies de jugadors dedicades als lectors Els primers números incloïen una secció d’humor titulada “La furia española”, dirigida per Orlando Furioso i signada per Duvinyals i Cabot el legislador El 29…

És l’anuari de l’Agrupació de Veterans del Reial Club Deportiu Espanyol Dirigit per Fernando Molinos, president de l’agrupació de veterans del club, conté l’anàlisi de la temporada, opinions, entrevistes i notícies

Amb un llenguatge ple d’equívocs, satiritzava les altes instàncies federatives i alguns dirigents esportius Fou dirigida per Albert Suñé i alguns dels seus redactors empraren pseudònims com Jorge Torreobesa , La Bugadera Blaugrana o Pessic d’Arbúcies Escrita en català, només se’n publicaren set números