Resultats de la cerca

Inicià la seva trajectòria d’extrem, però evolucionà després a migcampista i finalment a defensa lateral esquerre Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol procedent de la Unió Esportiva Olot, on s’havia format Debutà a primera al setembre del 1983 i, tot alternant alguns partits amb la filial, l’Hospitalet, ben aviat fou titular en el primer equip Després de cinc temporades 1983-88, fou traspassat al Futbol Club Barcelona, on jugà tres temporades 1988-91 En la temporada 1991-92 passà a l’Atlético de Madrid i en la següent retornà al Barcelona 1992-93 Després jugà al Sevilla 1993-95, al Real…

Començà la Unió Esportiva Figueres 1966, i passà després al Condal, on jugà tres temporades 1967-70, i al Barcelona Atlètic 1970-71 Posteriorment s’incorporà a l’Elx, on actuà com a davanter centre i extrem esquerre 1971-80, en 232 partits, en els quals marcà 47 gols Amb aquest equip debutà a primera divisió al setembre del 1973, i jugà 145 partits en la màxima categoria

S’inicià al Cros de Badalona i al Sant Celoni El 1950 s’incorporà a la disciplina del Reial Club Deportiu Espanyol i al setembre del mateix any debutà a primera divisió Jugà amb l’equip espanyolista set temporades 1950-58, però la temporada 1952-53 fou cedit a la Unió Esportiva Sant Andreu Participà en 73 partits a la Lliga Després jugà al Real Jaén 1958-59 a segona divisió, on disputà 27 partits

Migcampista de banda dreta, inicià la seva trajectòria a la Unió Esportiva Sant Andreu 1929-33 Posteriorment passà al Futbol Club Barcelona, i fins a la temporada 1940-41 jugà 41 partits, 19 a primera divisió Fou dues vegades campió de Catalunya 1935, 1936

Fou la gran impulsora del futbol femení a Catalunya L’any 1970 publicà un anunci en un diari per aglutinar noies per a jugar a futbol En resposta a aquest anunci, jugadores com Núria Llansà, María Carmen Nieto, Lolita Ortiz, Núria Gómez, Vicenta Pubill i ella mateixa constituïren l’equip femení del FC Barcelona Debutà el 25 de desembre de 1970 amb un partit benèfic contra la UE Centelles, al Camp Nou La temporada 1971-72 disputà el primer Campionat de Catalunya Es casà amb Pau Garcia Castany , jugador del Barcelona i del Saragossa La seva filla Anna jugà de portera a l’Espanyol i participà…

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-66 procedent del València Disputà 141 partits amb l’equip blaugrana, i guanyà una Copa 1963 i una Copa de Fires 1966 Individualment, obtingué el Trofeu Zamora en la temporada 1966 com a porter menys golejat de la Lliga Posteriorment, jugà amb el Gimnàstic de Tarragona 1973-74 Fou tres vegades internacional B

Davanter centre, començà a jugar com a professional amb el CF Manresa 1948-49 i el CF Badalona 1949-51 abans de fitxar pel Futbol Club Barcelona l’any 1951, equip amb el qual jugà quatre temporades des d’aquest any fins el 1954, disputà 45 partits i marcà 31 gols Fou titular en l’equip anomenat “de les cinc copes” de la temporada 1951-52 liderat per  László Kubala  Amb el Barça guanyà dues Lligues 1952, 1953, tres Copes del Generalísimo 1952, 1953, 1954, una Copa Llatina 1952 i dues Copes Eva Duarte 1952, 1953 Posteriorment jugà al València 1954-57, el Betis 1957-60 i el Còrdova…

Es formà en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona , en les quals jugà del 1997 al 2003, que passà a formar part del primer equip del club anglès Arsenal Fou el jugador més jove a debutar en l’equip londinenc, i en les vuit temporades que hi jugà esdevingué un dels eixos de l’equip entrenat per Arsène Wegner, el qual l’any 2008 el nomenà capità Tot i que no aconseguí cap títol de lliga, amb l’Arsenal guanyà una Supercopa Community Shield el 2004 i una Copa d’Anglaterra FA Cup el 2005 El 2006 disputà la final de la Lliga de Campions davant del FC Barcelona, que perdé L’agost del…

S’encetà amb la direcció inicial de Francesc Bosch i amb Francesc d’A Masana com a redactor en cap, però l’ànima de la revista fou Lluís Aymamí Baudina, que ben aviat n’esdevingué director S’hi aplegaven els redactors que defensaven l’ideal de l’esport popular que arrelà a la dècada següent a Catalunya En foren redactors Soler Moreu, Aquiles, Dribling i Kramer, entre d’altres Hi destacaven les cròniques futbolístiques i la informació específica del Campionat de Catalunya Escrit en castellà, hi sovintejaven escrits en català Se’n publicaren com a mínim 169 números

Està considerat com el pioner de la medicina esportiva a l’Estat espanyol Fou el primer metge que tingué el Futbol Club Barcelona, als anys vint formà part de la directiva blaugrana, com a vocal 1928-30, i, el 1929, fou elegit delegat de futbol del club Presidí el Centre d’Esports Sabadell 1923-29 El 1930 fundà la Mutual Esportiva de Catalunya Juntament amb metges i pedagogs com Joan Soler Damians i Josep A Trabal, creà un Projecte d’Educació Física destinat a formar part del pla general de sanitat i beneficència de la Generalitat republicana Publicà, juntament amb Josep Suriol,…