Resultats de la cerca

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…

Com a futbolista, ocupà la posició de defensa lliure i es distingí per un extraordinari sentit posicional en el camp Fou 103 vegades internacional i del 1970 al 1977 fou el capità de la selecció de la República Federal d’Alemanya, amb la qual assolí la Copa del Món 1974 i la Copa d’Europa de Nacions 1972 Amb el Bayern de Munic, club en el qual jugà del 1958 al 1977, guanyà tres vegades la Copa d’Europa de clubs 1974, 1975 i 1976 i una vegada 1976 la Copa Intercontinental, i a la RFA fou campió de Copa en 1966, 1967, 1969 i 1971, i de Lliga en 1969, 1972, 1973 i 1974…

Segueix la normativa del futbol sala ordinari regulada per la FIFA, però presenta algunes modificacions segons el tipus de discapacitat La Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics-ACELL regula les competicions catalanes i organitza anualment els Campionats de Catalunya d’aquesta modalitat practicada per persones amb discapacitat intellectual D’altra banda, la Federació Catalana d’Esports per a Cecs i Deficients Visuals i la Fundació ONCE s’encarreguen de la seva organització i gestió pel que fa al collectiu de discapacitats visuals En aquest cas el terreny de joc…

Fou membre actiu del grup que inicià l’Strong 1910, i jugà també amb el Figueres Sport en els seus inicis Destacà per la seva qualitat tècnica, la velocitat per a recuperar pilotes i un gran xut de llarga distància Jugà de mig centre i en posicions més avançades Formà part de l’època daurada de l’Strong, amb Roca, Bellsolà, Coll i Callicó El 1914 es desplaçà a Barcelona per estudiar medicina i s’incorporà al segon equip del FC Barcelona Aviat passà a formar part de la plantilla del primer equip, amb la qual guanyà el Campionat de Catalunya la temporada…

Fundat l’abril del 1909, nasqué amb el nom de Futbol Club Tortosa Tingué diverses denominacions i l’any 1934 prengué el nom actual Després de la Guerra Civil debutà a segona territorial la temporada 1942-43 Aconseguí tres ascensos consecutius a primera territorial B, primera territorial A i tercera divisió estatal, on debutà la temporada 1945-46 Habitual de la categoria, on ha competit més de quaranta temporades, destacà sobretot entre el 1949 i el 1956 Fou subcampió de tercera en quatre ocasions 1950, 1952, 1955, 1956 i disputà diverses promocions d’ascens a segona divisió…

S’inicià a l’Artiguense i passà al juvenil del Futbol Club Barcelona, amb el qual fou dos cops campió d’Espanya 1974, 1975 L’estiu del 1975 entrà a formar part del Barcelona Atlètic, i a l’abril del 1976 debutà oficialment amb el primer equip 1976-86 Jugava de migcampista i més endavant alternà aquesta posició amb la de lateral Arribà a ser capità de l’equip els anys vuitanta Guanyà una Lliga 1985, tres Copes del Rei 1978, 1981, 1983, dues Recopes d’Europa 1979, 1982, dues Copes de la Lliga 1983, 1986 i una Supercopa d’Espanya 1983 Disputà 424 partits i…

Fou jugador del RCD Espanyol entre les temporades 1988-89 i 1990-91 Disputà 81 partits de Lliga amb l’equip espanyolista –incloent-hi el pas per segona divisió la campanya 1989-90– i marcà 18 gols Abans i després del seu pas per l’Espanyol jugà amb el Betis, club en el qual s’havia format Actuava de centrecampista, i jugà quatre vegades amb la selecció estatal sub-21, amb la qual fou campió d’Europa, i una amb l’olímpica

Debutà amb el València Club de Futbol 1939, però només disputà dos partits i fou cedit a l’Olímpic de Xàtiva i després fitxà pel Castelló 1940-44 Posteriorment, passà al Futbol Club Barcelona, on jugà la temporada 1944-45 i guanyà la Lliga Tornà al Castelló 1945-47 i la temporada 1947-48 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual disputà deu partits de Lliga Després de jugar la Copa del 1948 amb el Castelló, s’alineà amb el Sabadell 1948-49 Es retirà després d’una última campanya amb la Balompédica Linense

Jugà de lateral i també de central Començà destacant en el Salt, després de la guerra, i en el Girona a continuació, amb el qual jugà a segona divisió les temporades 1940-42 La temporada 1942-43 ingressà al FC Barcelona, on es mantingué fins a la temporada 1950-51, que es retirà Guanyà tres Lligues 1945, 1948, 1949, una Copa Llatina 1949, una Copa 1951, una Copa d’Or 1945 i una Copa Eva Duarte 1948 Disputà 270 partits amb la samarreta blaugrana, 178 dels quals foren de Lliga, i fou capità de l’equip en moltes ocasions El 6 de setembre de 1955 fou homenatjat a les…

Defensa lateral format al planter del RCD Espanyol, amb el primer equip del qual jugà set temporades 1987-94 Posteriorment jugà una temporada amb el Palamós CF i una altra amb la UD Alavés El 1990 disputà un partit amb la selecció catalana Més tard fou preparador físic de l’Espanyol i responsable de la ciutat esportiva