Resultats de la cerca

Pioner del futbol a Catalunya, jugà en la posició de defensa i presidí el Català Sport Club durant els primers anys del segle XX Disputà la Copa Macaya A l’octubre del 1906 fou designat vicepresident de l’Associació de Clubs Mantingué el mateix càrrec dins la Federació Catalana de Clubs, constituïda al desembre del mateix any N’assumí la presidència l’any 1908 i fou president durant un període de nou mesos El 1909 fou un dels fundadors del collectiu de jutges futbolístics

Assumí la presidència del Club Deportiu Espanya Industrial a mitjan anys cinquanta La temporada 1955-56, per poder disputar la promoció d’ascens a primera divisió, modificà els estatuts del club, es desvinculà de la seva relació d’equip filial del Futbol Club Barcelona i canvià el nom del club per Club Deportiu Comtal L’equip jugà la temporada 1956-57 a primera divisió, però baixà a la següent Tot i la desvinculació amb el FC Barcelona, molts dels seus jugadors passaren per les files del Club Deportiu Comtal

Fitxà pel Futbol Club Barcelona el 1997 com a director del planter, després d’haver estat entrenador del Reial Club Esportiu Mallorca 1985-88 i 1989-92 i del Betis 1994-97 Tres anys després fou nomenat entrenador del primer equip del FC Barcelona, durant la temporada 2000-01, i després es mantingué com a director tècnic fins que abandonà el club l’estiu del 2002 De nou, fou entrenador del Betis 2004-06, club amb el qual es proclamà campió de la Copa del Rei 2005, i posteriorment entrenà l’AEK d’Atenes 2006-08 Entre els anys 2010 i 2014 fou l’accionista majoritari del RCE Mallorca, i entre el…

Davanter centre format a l’Ajax, on jugà 1994-97, fitxà pel FC Barcelona 1998-2004 procedent del Milan 1997-98 Amb el Barça, disputà 308 partits i marcà 124 gols Fou una vegada campió de Lliga 1999 i dues de la Copa Catalunya 2000, 2003 Posteriorment jugà al Newcastle United 2004-05, el València CF 2005-06, el PSV Eindhoven 2006-07 i el Lille 2007-08 Al juliol del2008 es retirà com a jugador i des del 2011 ha exercit d’entrenador en diversos equips i la temporada 2016-17 fou director esportiu del París Saint Germain Al juliol del 2019 assumí la direcció del planter del FC…

Jugà de davanter i començà en el juvenil del Futbol Club Barcelona, des d’on passà al Vilafranca Després, jugà amb el Centre d’Esports Sabadell 1964-68 i la temporada 1968-69 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual debutà en la final del Trofeu Joan Gamper, en què marcà 2 gols contra el Flamengo 5-4 Disputà 31 partits i marcà 16 gols amb l’equip blaugrana En la temporada 1969-70 retornà al Sabadell i hi milità fins l’edició 1974-75 Sumant les dues etapes, amb el Sabadell disputà 179 partits oficials i marcà 47 gols Finalitzà la seva trajectòria en el Reus 1975-77 Entrenà a l’escola TARR de…

Després d’una greu lesió com a jugador 1976, obtingué el títol d’entrenador estatal 1978 La temporada 1982-83 dirigí el Gimàstic de Tarragona, a la segona divisió Fou el tècnic més jove a entrenar a primera, ja que amb vint-i-nou anys es feu càrrec del Reial Club Deportiu Espanyol 1983-86 Dirigí altres equips com el Valladolid 1986-87, el Sevilla 1987-89 i el Tenerife 1989-91 Posteriorment entrenà les seleccions de Bolívia 1993-94, quan aconseguí una històrica classificació pel Mundial del 1994, i 2012-14 i Xile 1995-96, el japonès Yokohama Marinos 1997-98, el mexicà Chivas de Guadalajara …

Migcampista, jugà al Porto 1998-2004 i guanyà tres Lligues, tres Copes de Portugal, la Copa de la UEFA 2003 i la Lliga de Campions 2004, competició en què fou designat millor jugador Fitxà pel Futbol Club Barcelona el 2004, on jugà fins el 2008, i es convertí en un dels pilars de l’equip que guanyà la Lliga 2005, 2006, la Supercopa 2005, 2007 i també la Lliga de Campions 2006 Durant aquesta etapa 2004-08 jugà un total de 153 partits i marcà 17 gols Posteriorment, jugà al Chelsea FC 2008-10, equip amb el qual es proclamà campió de Lliga 2010, i al Fluminense 2010-13, amb el qual obtingué dos…

Arribà al Reial Club Deportiu Espanyol el 1994 procedent del Newell’s Old Boys argentí 1988-94 Defensa central, fou un referent de l’equip durant set temporades 1995-2001, en què jugà 207 partits de Lliga Després marxà al París Saint-Germain 2001-03 i al Girondins de Bordeus 2003-04 El gener del 2004 tornà a l’Espanyol, on jugà 59 partits més en tres temporades, abans de retirar-se 2006 Amb l’Espanyol fou dues vegades campió de Copa 2000, 2006 Internacional argentí en 21 ocasions, participà en el Mundial del 2002 Com a entrenador, la temporada 2009-10 es feu càrrec del primer equip de l’…

Conegut com El noi de Cornellà , s’inicià la temporada 1969-70 en el Reial Club Deportiu Espanyol d’aficionats i de seguida entrà a formar part del primer equip, on destacà com a migcampista organitzador Debutà a primera divisió al setembre del 1970 Durant vuit temporades 1970-78 disputà 234 partits de Lliga, en què marcà 39 gols i esdevingué un dels ídols de l’afició perica Traspassat al València, hi jugà cinc temporades 1978-83 en 138 partits, i fou campió de la Copa del Rei 1979 i de la Recopa d’Europa 1980 S’incorporà posteriorment al Bastia 1983-86 i al Rennes 1986-87 francesos, a la…

El primer partit de futbol que jugà un equip femení del FC Barcelona fou el dia de Nadal del 1970, amb motiu d’un festival benèfic El partit, impulsat per Inma Cabecerán, enfrontà al Camp Nou les jugadores blaugrana entrenades per Antoni Ramallets —que hagueren de jugar amb el nom de  Selecció Ciutat de Barcelona i sense els colors del club en l’uniforme perquè l’equip no estava reconegut oficialment pel Club— amb la UE Centelles El febrer del 1971 la Selecció Ciutat de Barcelona canvià el nom pel de Penya Femenina Barcelonista , que rebé suport material i econòmic del FC Barcelona, encara…