Resultats de la cerca

S’inicià el CE Júpiter Integrant de l’equip de l’ Edat d’Or del Futbol Club Barcelona , com a migcampista, fou un pilar de l’equip durant les set temporades que hi jugà 1922-29, amb un total de 114 partits i 9 gols Fou campió de Catalunya 1924-28, campió d’Espanya 1925, 1926, 1928 i campió de Lliga 1929 La temporada 1929-30 retornà al Júpiter, on es retirà És pare del també futbolista Andreu Bosch

Formada al Reial Club Deportiu Espanyol, la temporada 1998-99 passà al primer equip, del qual és una de les capitanes Juga de migcampista i de defensa central i ha guanyat una Superlliga 2006, quatre Copes de la Reina 2006, 2009, 2010, 2012 i quatre Copes de Catalunya 2005-08

Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, on fou campió d’Espanya juvenil Jugà a l’equip filial 1976-80, abans de ser cedit al Sabadell 1980-81 i traspassat al Celta de Vigo 1981-86, amb el qual debutà a primera divisió 1982, categoria on disputà 33 partits Posteriorment jugà al Cartagena 1986-87, el Palamós 1987-90 i el Girona 1990-92 Fou entrenador del conjunt gironí la temporada següent i posteriorment del Premià

Fou conegut com Tin Bosch Ingressà en el CE Júpiter 1924-25 i posteriorment en el Terrassa FC 1926-27 Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1928-43, equip amb el que guanyà dues copes d’Espanya 1929, 1940 i quatre campionats de Catalunya 1929, 1933, 1937, 1940 Jugà com a davanter i extrem esquerre 129 partits a primera divisió i fou un dels pioners de l’inici de la Lliga, en la qual debutà a la tercera jornada, el 24 de febrer de 1929 Fou vuit vegades internacional La temporada 1945-46 entrenà el primer equip de l’Espanyol

Fill del també futbolista Andreu Bosch i Girona , s’inicià com a professional a l’Espanya Industrial, filial del Futbol Club Barcelona , en el primer equip del qual debutà la temporada 1951-52 Durant els anys com a jugador del club, fins la temporada 1957-58, guanyà dos campionats de Lliga 1952, 1953, tres Copes 1952, 1953, 1957, dues Copes Eva Duarte 1952, 1953, una Copa Llatina 1952 i una Copa de Fires 1958 Posteriorment jugà amb el Betis Balompié de Sevilla 1958-65, amb l’Elx 1965-66 i amb la Unió Esportiva de Sants 1966-67 Jugà un total de 276 partits a primera divisió i…

Jugava de davanter centre i començà al Terrassa Després passà al RCD Espanyol 1916-19, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i màxim golejador del campionat 1918 El 1919 fitxà pel FC Barcelona però no hi pogué debutar fins a la temporada 1920-21, i s’estigué al club fins a la temporada 1923-24 Disputà 151 partits, en què marcà 161 gols, amb els quals aconseguí ser un dels jugadors blaugrana amb la mitjana realitzadora més alta de la història del club La temporada 1921-22 obtingué un rècord de 59 gols Guanyà la Copa del 1922, en què marcà un gol a la final contra el Real Unión de Irún, i…

Pretenia ser una tribuna oberta a l’opinió dels afeccionats del Futbol Club Barcelona Dirigida per Pere Bosch, tingué Pere Riaño com a redactor en cap El fotògraf Antoni Campañà hi exercí de director periodístic De periodicitat mensual, tenia cinquanta-quatre pàgines Se’n publicaren com a mínim vint-i-un números

Fundat el 1929, fou impulsat entre d’altres per Josep Soriano, Àngel Bosch i Francisco Sala, que en fou el primer president Jugà en categories territorials i la temporada 1954-55 aconseguí l’ascens a tercera divisió estatal Romangué en aquesta categoria entre el 1955 i el 1958 Posteriorment l’equip sènior desaparegué i el 2011 només tenia equips de futbol de base Juga al camp Agapito Fernández

Fou fundat el 27 d'octubre de 1901 a partir de la fusió del Club Catalunya i l'Espanyol Infantil També hi sobresortien Romà Forns, posteriorment una altra figura del Barça, i el porter Marial Jugadors notables eren Casanovas, Pons, Gutiérrez, Gost, Cuervo, Duran, Font, Bosch, Mainó, Rener, Salazar i Garcia Fou un dels clubs fundadors de l’Associació Catalana de Clubs de Futbol 1902, més tard Federació Catalana Participà en la Copa Barcelona 1902-03 i tot seguit es dissolgué

S’encetà amb la direcció inicial de Francesc Bosch i amb Francesc d’A Masana com a redactor en cap, però l’ànima de la revista fou Lluís Aymamí Baudina, que ben aviat n’esdevingué director S’hi aplegaven els redactors que defensaven l’ideal de l’esport popular que arrelà a la dècada següent a Catalunya En foren redactors Soler Moreu, Aquiles, Dribling i Kramer, entre d’altres Hi destacaven les cròniques futbolístiques i la informació específica del Campionat de Catalunya Escrit en castellà, hi sovintejaven escrits en català Se’n publicaren com a mínim 169 números