Resultats de la cerca

Fou un dels collegiats catalans amb més temporades a primera divisió Hi arbitrà des de la temporada 1950-51 fins a la 1962-63 El seu darrer partit tingué un gran ressò mediàtic perquè expulsà Di Stefano al Santiago Bernabéu en la semifinal de Copa del 1963

Fundat l’any 1900, fou un dels clubs pioners del futbol català La temporada 1900-01 disputà la Copa Macaya, el primer torneig oficial del futbol català Hi participaren cinc equips i el Franco-Español es classificà en darrer lloc Tingué una trajectòria curta i es dissolgué poc temps després

Migfondista que ostentà el rècord de Catalunya dels 1500 m el 1918 Combinava les curses amb el futbol i fou uns dels fundadors de la secció d’aquest darrer esport al Club Gimnàstic Formà part de l’alineació del primer equip tarragoní en setze partits 1917-20 i també en fou directiu 1919-21

Jugà en el Futbol Club Barcelona en el període 1933-35, procedent del CD Gran Canaria Interior, disputà 26 partits amb el Barça i marcà 10 gols Guanyà un Campionat de Catalunya 1935 La temporada 1935-36 fitxà pel Girona Futbol Club Hi jugà fins a l’edició 1941-42, exceptuant el darrer període de la Guerra Civil Posteriorment marxà al Betis

És un dels autors, juntament amb Antoni Closa i Jaume Rius, d’ Un segle de futbol català 1900-2000 , llibre commemoratiu del centenari de la Federació Catalana de Futbol Fou collaborador del diari Sport 1981-93, on publicà, en fascicles, el Diccionari del Barça 1985, el Diccionario del fútbol mundial 1986 i Un siglo de fútbol catalán 1987, aquest darrer amb Luis Lainz També collaborà, entre d’altres, en RB Revista Barcelonista i Don Balón

Jugà amb el Vic i el Caudal de Mieres abans d’ingressar al Centre d’Esports Sabadell la temporada 1955-56 Al març del 1958 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol i la temporada 1958-59 retornà al Sabadell A continuació jugà a primera divisió amb el Valladolid 1959-60 i el Mallorca 1960-61 i en l’edició 1961-62 defensà de nou la porteria del Sabadell El seu darrer equip fou l’Hospitalet 1962-67

Fou fundat el 1922 Durant la primera dècada del segle XXI aconseguí tres ascensos consecutius des de segona territorial El darrer fou la temporada 2009-10, quan es proclamà campió de grup de preferent i pujà a primera catalana Però aleshores vengué la seva plaça a la Unió Esportiva Vic, amb què es fusionà, per motius econòmics i falta de camp propi Mantingué el seu futbol de base, que per qüestions legals passà a anomenar-se Club Esportiu Aiguafreda

Es formà a la Penya Saprissa, vinculada al planter del Reial Club Deportiu Espanyol, i al juny del 1938 debutà al primer equip Romangué a l’Espanyol fins a la seva retirada, la temporada 1953-54 Defensà la porteria espanyolista en 168 partits de Lliga Guanyà una Copa 1940 i el darrer Campionat de Catalunya 1940, i fou dues vegades subcampió de Copa 1941, 1947 Disputà un partit amb la selecció espanyola 1941 i tres amb la catalana

Mig esquerre, abans de la Guerra Civil Espanyola jugà a la Penya Saprissa, el Fort Pienc i el Sant Andreu Després fou jugador del RCD Espanyol durant deu temporades 1939-50 Disputà 147 partits de Lliga i marcà un gol Fou campió de Copa 1940 i finalista en les edicions del 1941 i 1947 També guanyà el darrer Campionat de Catalunya 1939-40 Al juny del 1951 fou objecte d’un partit d’homenatge, a Sarrià Actuà tres vegades amb la selecció catalana

Extrem esquerre, es formà a la Penya Saprissa, passà pel Club Esportiu Europa i ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol acabada la Guerra Civil fins la temporada 1941-42 A la Lliga disputà 50 partits i marcà 11 gols Fou l’autor del gol de la victòria de l’Espanyol en la final de Copa del 1940 contra el Real Madrid Guanyà el darrer Campionat de Catalunya 1940 Després jugà al Granada 1942-52 Fou alineat quatre vegades amb la selecció catalana i marcà 2 gols