Resultats de la cerca

Palmarès Trofeu Joan Gamper Fou instituït sota la presidència d’Enric Llaudet com a torneig de presentació de l’equip davant de l’afició Fins el 1996 tingué la participació de quatre equips, que jugaven semifinals, tercer i quart lloc i final en dues jornades consecutives A partir del 1997 es jugà amb un partit únic S’ha disputat sempre a l’estadi del Camp Nou, exceptuant dues edicions, que se celebraren a l’estadi de Montjuïc 1990, 1996 Pel torneig han desfilat molts dels millors equips del món Fins el 2013, de les quaranta-vuit edicions disputades, el Barça n’havia…

Fou instaurat sota la presidència de Manuel Meler Fins el 1982 tingué format de quadrangular i l’equip amfitrió només deixà escapar el trofeu en les edicions del 1976 Dinamo de Moscou, 1980 Saragossa i 1982 Spartak de Moscou A partir del 1983 passà a disputar-se en un partit únic, a excepció de l’any 1995, en què tingué lloc un triangular Des del 1996 prengué la denominació de Trofeu Ciutat de Barcelona - Memorial Fernando Lara Palmarès Trofeu Ciutat de Barcelona El torneig no se celebrà l’any 2009, ja que en lloc seu es disputà el partit inaugural de l’estadi Cornellà-el Prat De…

Defensa, al principi dels anys quaranta jugà amb l’EC Granollers La temporada 1943-44 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual romangué dues edicions En la temporada 1946-47 jugà amb el Castelló a primera divisió

S’organitzà de manera irregular i alguns anys deixà de disputar-se En la primera edició hi participaren el Futbol Club Barcelona, el Català, l’Internacional, el Salut i l’X Sporting Club El FC Barcelona guanyà les edicions de 1906 i 1908 A banda d’això, el club amfitrió també organitzà competicions d’esgrima i tennis amb el mateix nom

Se’n celebraren sis edicions entre el 1948 i el 1953 i hi participaren equips com el Porto o el Torino La Copa era oferta per l’empresa italiana Martini Rossi Es disputà per homenatjar algun jugador, com a partit de fi de temporada o com a partit de les festes de Nadal Cal no confondre aquesta competició amb el Trofeu Martini & Rossi

Fou fundat l’any 1946 La màxima categoria en què ha militat és la preferent territorial Hi jugà en les dues primeres edicions 1968-70 i en dues etapes més 1998-2000, 2006-10 La temporada 1996-97 fou campió de grup de primera territorial El seu terreny de joc és el camp municipal d’Aiguadolç, inaugurat el 1946 Té diversos equips de futbol de base, englobats en l’Escola Fernando Molinos

Pioner del futbol català, fou davanter El 1900 jugà amb l’Escocès Futbol Club, format per membres de la colònia escocesa que treballaven en una fàbrica de Sant Andreu El 1901 passà al FC Barcelona i el 20 de gener d’aquell any marcà el primer gol en competició oficial del club blaugrana Fou en la Copa Macaya, en un partit contra l’Hispània, equip en el qual jugà les dues edicions següents de la mateixa competició 1902, 1903

Mig esquerre, abans de la Guerra Civil Espanyola jugà a la Penya Saprissa, el Fort Pienc i el Sant Andreu Després fou jugador del RCD Espanyol durant deu temporades 1939-50 Disputà 147 partits de Lliga i marcà un gol Fou campió de Copa 1940 i finalista en les edicions del 1941 i 1947 També guanyà el darrer Campionat de Catalunya 1939-40 Al juny del 1951 fou objecte d’un partit d’homenatge, a Sarrià Actuà tres vegades amb la selecció catalana

Organitzada per iniciativa del mecenes occità Monsieur Labat, fou una de les primeres competicions internacionals de futbol d’Europa Agrupà equips de territoris propers als Pirineus, fet que donà nom a la competició El Futbol Club Barcelona en guanyà quatre edicions consecutives 1910-13, mentre que el Futbol Club Espanya de Barcelona guanyà l’edició del 1914 Barcelona fou seu de la competició els anys 1913 i 1914 Deixà de disputar-se a causa de l’inici de la Primera Guerra Mundial

Fou migcampista en el Dundee, el Norwich City, el Burnley i el Fulham, entre d’altres, abans de ser entrenador del Futbol Club Barcelona 1929-31 Fou conegut com Jim Bellamy i substituí Romà Forns, a qui havia ajudat en la consecució de la Lliga 1928-29, la primera de la història del futbol espanyol Sota les seves ordres, el conjunt blaugrana fou campió de Catalunya en tres edicions 1929, 1930, 1931 A part de l’equip català, dirigí diversos equips europeus, entre els quals cal destacar el Brescia