Resultats de la cerca

Fundat l’any 1920, sempre ha jugat en categories territorials Juga al camp municipal Can Aranyó La temporada 2011-12 estava format per equips de futbol femení

Disputà el Campionat de Catalunya de primera categoria les temporades 1911-12, 1912-13 i 1913-14 El seu terreny de joc estava al carrer de Sant Sebastià, al barri de Sant Gervasi

Interior esquerre, fou un dels grans jugadors del futbol espanyol d’abans i de després de la Guerra Civil Actuà sempre amb l’Oviedo exceptuant la temporada 1939-40 que jugà amb el FC Barcelona, quan la ciutat asturiana estava malmesa a causa del conflicte bèllic Fou sis vegades internacional per Espanya

Jugà amb el Granollers a tercera divisió i dues temporades amb l’ amateur de l’Atlético de Madrid abans de fitxar per l’Espanyol la temporada 1956-57 Tot seguit, jugà al Sabadell a segona divisió 1957-59 i després vuit temporades amb el Betis 1959-67, sempre a primera divisió menys la darrera, en què el club andalús estava a segona i recuperà la categoria Actuava de lateral dret

El 2010 tenia 160 socis i l’equip sènior masculí jugava a la tercera divisió territorial Disposa del camp de futbol municipal del Met i té equips de base, tant masculins com femenins Durant la dècada de 1950 s’hi dinamitzà l’activitat futbolística a causa de l’estada al poble, entre d'altres, de l’exjugador del Futbol Club Barcelona Ladislau Kubala, que s’estava recuperant d’una malaltia

A la primera meitat dels anys trenta del segle XX destacà en el Sabadell i el Sant Andreu Ocupava la demarcació de mig ala El 6 de juny de 1931 actuà amb Catalunya en un partit contra el CE Europa celebrat al camp del Guinardó, en l’homenatge a l’europeista Antonio Alcázar La selecció s’imposà per 3-2 i el partit, curiosament, fou arbitrat pel jugador barcelonista Josep Samitier, que estava lesionat

Dirigida per Josep M Ferrando, JA Romeo i Jaume Massó, tingué com a redactors Joan M Batlle, Quique Guasch, Antoni Closa, Olga Viza i Santi Nolla, entre d’altres, i collaboracions especials de Martí Farreras, Josep M Fusté, Ricard Maxenchs i Arcadi Alibés, i els fotògrafs Miguel Moreno, Zoltan Czibor i Eduardo Sáenz Estava escrita en castellà amb alguns articles en català, i informava sobre el Futbol Club Barcelona El mateix any desaparegué per donar pas al diari Sport

Creat en homenatge al general José Moscardó, delegat nacional d’esports de l’època, estava reservat a clubs de tercera divisió i es jugava després de la Lliga Es disputà fins el 1969 i assolí un gran prestigi arribà a reunir 25000 persones en la final El Lleida i el Sabadell foren els equips que més vegades el guanyaren, amb quatre títols cadascun El 1971, quan ja havia deixat de disputar-se, s’organitzà un torneig entre els clubs campions per a determinar qui es quedava el trofeu en propietat, que s’adjudicà el Girona

Defensa central, desenvolupà la seva carrera al Newell’s Old Boys argentí, a l’Atlético de Madrid i a l’Espanyol Amb l’equip madrileny 1959-69 guanyà una Lliga, tres Copes i una Recopa La temporada 1969-70 fitxà per l’Espanyol, que estava a segona divisió i ascendí a primera aquella temporada També hi jugà l’edició 1970-71 i en les dues campanyes disputà 45 partits de Lliga i marcà 2 gols Guanyà la Copa Amèrica amb la selecció argentina 1959 Com a entrenador ha estat considerat el formador de jugadors més prestigiós de l’Argentina

Migcampista, fitxà pel Futbol Club Barcelona al març del 1961 procedent de l’Atlético de Madrid Pertanyé al club blaugrana fins el 1964, amb sengles cessions al Còrdova 1962-63 i el Gimnàstic de Tarragona 1963-64, i jugà 33 partits amb la samarreta blaugrana i marcà 3 gols La temporada 1964-65 fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, que estava a segona, i a mitja campanya passà al Llevant Retornà al Sabadell 1966-72, amb el qual disputà 140 partits a la màxima categoria i marcà 15 gols Acabà la seva carrera al Mallorca 1972-73 Formà part de la selecció catalana dues vegades