Resultats de la cerca

Campió de la Copa Amèrica 1953 amb el Paraguai, l’estiu del 1955 fitxà pel Futbol Club Barcelona, procedent del Sol de América Tanmateix, no fou oficialment jugador barcelonista fins al juny del 1956 Jugava de defensa i a la meitat de la temporada 1956-57 fou cedit a la Unió Esportiva Lleida Al final de l’edició 1957-58 fitxà pel Club Esportiu Europa

Començà en el juvenil de l’Atlètic Poble-sec i la temporada 1949-50 fitxà per l’equip amateur del Futbol Club Barcelona Debutà oficialment en el primer equip del Barça en el torneig de Copa del 1951 que s’adjudicà el conjunt blaugrana Tanmateix, les dues campanyes següents 1951-53 jugà amb l’Espanya Industrial, filial barcelonista, amb alguna aparició en el primer equip Disputà 4 partits amb el Barça i marcà 2 gols Posteriorment, jugà a primera divisió amb l’Sporting de Gijón, el Jaén i el Valladolid Els seus dos darrers equips foren el Manresa i el Calella

Migcampista, es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Mentre jugava en el Barcelona B 2002-06 disputà alguns partits amb el primer equip, amb el qual debutà oficialment la temporada 2004-05, i guanyà la Lliga Fitxà pel Deportivo de la Corunya 2006-09, el Reial Club Deportiu Espanyol 2009-13 i el Betis 2013-14 Amb el conjunt espanyolista disputà 144 partits de Lliga i marcà 23 gols, i guanyà la Copa Catalunya en dues ocasions 2010, 2012 Amb la selecció catalana, fins la temporada 2012-13, hi ha jugat nou vegades i ha marcat 2 gols

Fundat a l’inici de l’any 1912, nasqué gràcies a l’impuls d’alguns exjugadors del FC Barcelona com Josep Quirante, Carles i Arseni Comamala, Charles i Percibal Wallace, Paco Bru, Joan Solà i Miquel Mensa Formà part de la secció de futbol del Salut Sport Club Debutà oficialment a les eliminatòries prèvies del Campionat d’Espanya del 1912 Participà en la IV edició de la Copa dels Pirineus i en el Campionat de Catalunya de 1912, en el qual només guanyà dos partits En acabar la temporada es dissolgué Tot i la curta trajectòria es convertí en el primer equip professional de l’Estat…

Hi disputa els seus partits la Unió Esportiva Sant Andreu És situat al carrer de Santa Coloma i té una capacitat d’aproximadament 18000 espectadors El camp fou inaugurat el 19 de març de 1970 amb un partit entre el conjunt local i el Futbol Club Barcelona L’equip blaugrana guanyà 1-0 i Fusté fou l’autor del gol Tingué illuminació artificial a partir del 1972 Inicialment s’anomenà Camp del Carrer de Santa Coloma fins que el 7 de desembre de 1980 fou batejat oficialment amb el nom de Narcís Sala en record de qui fou president de l’entitat durant molts anys Des del 2005 té gespa artificial

Fundat l’any 1914 com a secció de futbol de l’Ateneu de la localitat, prengué el nom de Casal Esportiu i Democràtic Ateneu el 1927, Casal d’Esports Futbol Club el 1933 i Club Futbol Guíxols a mitjan anys quaranta Recuperà oficialment la denominació original a mitjan anys seixanta Jugà en categories territorials Destaquen els sis anys que jugà a tercera divisió els anys cinquanta i seixanta, i cinc anys més les temporades 1995-96 i 1999-2003 En el seu palmarès destacà el títol de campió de Catalunya de segona categoria 1921-22 i quatre campionats provincials 1919-22 Actualment…

Començà professionalment al Girona 1987-89, del qual passà al Barcelona B 1989-91 Actuava de davanter centre i en la seva primera temporada amb el filial debutà oficialment amb el primer equip Tot seguit fou cedit a l’Albacete 1991-94, a primera divisió, on Benito Floro el reconvertí en lateral dret Aleshores debutà amb la selecció estatal Retornà al Barça la temporada 1992-93 i després jugà amb l’Atlético de Madrid 1994-99, novament amb l’Albacete 1999-00, l’Alavés 2000-03 i el Girona 2003-05 Amb el Barça fou campió de Copa 1990 i de la Copa Generalitat 1993 i amb l’Atlético…

Defensa format al Banyoles i el Girona FC 2006-07, ingressà al FC Barcelona l’estiu del 2007 Jugà amb el Barcelona B 2008-11, amb el qual ascendí a segona divisió A mitjan temporada 2010-11 s’incorporà al primer equip, amb el qual ja havia debutat oficialment en l’anterior campanya, i a l’octubre del 2012 fou cedit al Mallorca En el seu palmarès hi ha la Lliga, la Copa d’Europa, el Mundial de clubs i la Supercopa d’Europa totes el 2011 i dues Supercopes d’Espanya 2009, 2011 Ha actuat dues vegades amb la selecció catalana i ha estat internacional per Espanya en les categories…

Extrem dret, es formà a les categories inferiors del FC Barcelona Jugà al Barcelona Atlètic i debutà oficialment amb el primer equip blaugrana en el partit de la vaga de la Lliga 1984-85 Continuà amb el filial i actuà de manera esporàdica en el primer equip fins que en l’edició 1987-88 hi ingressà de ple Disputà 23 partits 14 oficials amb el Barça i marcà 4 gols Fou campió de la Copa del Rei 1988 i de la Copa de la Lliga 1986 Després jugà a l’Oviedo, el Figueres 1989-90, el Llevant 1990-91, l’Àvila 1991-92, el Cacereño 1992-93, el Tremp 1993-94 i l’Osca 1994-96, equip en el qual…

Davanter centre, l’estiu del 1955, fitxà pel Futbol Club Barcelona, encara que per problemes burocràtics no fou oficialment jugador barcelonista fins al juny del 1956 Romangué al Barça fins a la temporada 1961-62 i disputà 225 partits, amb 168 gols marcats Guanyà dues Lligues 1959, 1960, dues Copes 1957, 1959 i dues Copes de Fires 1958, 1960 És l’autor del primer gol al Camp Nou, en la inauguració de l’estadi Té el rècord de gols en un partit de Copa amb els 7 que aconseguí davant l’Atlético de Madrid 8-2 als quarts de final del 1957 Més tard jugà amb el Club Esportiu Europa 1965…