Resultats de la cerca

Hi jugà el Reial Club Deportiu Espanyol entre el 1923 i el 1997, i fou un dels principals referents del futbol català La seva construcció es gestà en ple auge del futbol, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol El Futbol Club Barcelona havia inaugurat el camp de les Corts al maig del 1922, el València i l’Atlético de Madrid també havien estrenat camp i l’Athletic de Bilbao havia millorat San Mamés En canvi, sobre el club blanc-i-blau hi havia una ordre de desnonament del camp que utilitzava De cara a la temporada 1922-23, l’Espanyol estava preparant un gran equip amb el retorn de Zamora, però…

Impulsat per la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol, es disputava simultàniament al Trofeu Ciutat de Barcelona, creat el mateix any Al principi hi participaven els quatre millors equips catalans de segona A, segona B o tercera divisió Les semifinals dels dos primers anys es disputaren al camp de Sarrià, però després se celebraren als camps de dos dels participants Les finals sempre tingueren lloc a Sarrià, abans de la final del Ciutat de Barcelona El palmarès de la competició l’encapçalen el Lleida i el Sabadell, amb quatre títols cadascun

Inicià la seva carrera esportiva a la Unió Atlètica d’Horta i debutà en la màxima categoria el 1947 amb el RCD Espanyol Jugà onze temporades amb l’equip blanc-i-blau i es retirà l’any 1958 Disputà 195 partits, marcà 86 gols a primera divisió i aconseguí el gol número 1000 1953 Posteriorment, entrenà equips com l’Europa, el Cádiz Club de Fútbol o la Unió Esportiva Figueres Durant la temporada 1961-62 formà un tàndem amb Ricard Zamora a la banqueta de l’Espanyol Després d’entrenar equips com el Gimnàstic de Tarragona, el Sant Martí i l’Igualada, al final dels anys setanta retornà a l’Horta, com…

Migcampista, començà a la Colònia Güell Després jugà a la Unió Esportiva de Sants 1926-30 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1930-34 Al final del 1934 es retirà a causa d’una lesió i l’1 de gener de 1935 fou objecte d’un partit d’homenatge, a Sarrià Disputà 30 partits de Lliga amb el conjunt espanyolista

Extrem esquerre, jugà en una llarga sèrie de clubs Sants 1944-45, Igualada 1945-46, Gimnàstic de Tarragona 1946-48, Espanyol 1948-49, Múrcia 1949-50, Escoriaza de Saragossa 1950-51, Júpiter 1951-52 i de nou Igualada 1952-53 Jugà dues vegades amb la selecció catalana, la primera de les quals en un Catalunya-Espanya celebrat a Sarrià el 1947

Interior, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1970-72 procedent de l’Atlético de Madrid Disputà 19 partits de Lliga amb l’Espanyol i marcà 1 gol, que fou molt important, ja que fou en la darrera jornada de la temporada 1970-71 a Sarrià, contra el València, i malgrat perdre el partit, suposà el triomf en la Lliga perquè els altres dos aspirants Atlético de Madrid i FC Barcelona empataren al Vicente Calderón

Actuava d’interior i jugà en el Club Gimnàstic de Tarragona, a primera divisió, la temporada 1947-48 Disputà 25 partits i marcà 9 gols, un dels quals en la victòria del Nàstic al camp del Real Madrid al primer partit de Lliga que es disputava a l’estadi Bernabéu A l’octubre del 1947 formà part de la selecció catalana que s’imposà a la d’Espanya 3-1, a Sarrià

Procedent del Cerro Porteño del Paraguai, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1973-74 Jugava de defensa central i romangué al club de Sarrià fins a la temporada 1977-78 Disputà 103 partits de Lliga i marcà 6 gols Posteriorment tornà al Cerro Porteño Fou nombroses vegades internacional amb la selecció del Paraguai, amb la qual es proclamà campió de la Copa Amèrica 1979 També jugà dues vegades amb la selecció catalana

Jugava de mig ala i també de defensa La dècada de 1920 milità a l’Espanya, el Gràcia i el Terrassa Amb l’equip gracienc aconseguí l’ascens a la primera categoria del Campionat de Catalunya la temporada 1923-24 i actuà amb el Terrassa la campanya 1927-28, també a la màxima categoria del futbol català Formà un cop amb la selecció catalana 1924, en un partit disputat a Sarrià contra l’Espanyol, en homenatge a l’exjugador espanyolista Loredo

Mig esquerre, abans de la Guerra Civil Espanyola jugà a la Penya Saprissa, el Fort Pienc i el Sant Andreu Després fou jugador del RCD Espanyol durant deu temporades 1939-50 Disputà 147 partits de Lliga i marcà un gol Fou campió de Copa 1940 i finalista en les edicions del 1941 i 1947 També guanyà el darrer Campionat de Catalunya 1939-40 Al juny del 1951 fou objecte d’un partit d’homenatge, a Sarrià Actuà tres vegades amb la selecció catalana