Resultats de la cerca

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà amb el Barcelona Atlètic 1976-79 No disputà cap partit oficial amb el primer equip, però fou suplent en la final de Copa del 1978 Posteriorment jugà en el Gimnàstic de Tarragona 1979-80 i en el Gavà

Arribà al Futbol Club Barcelona, procedent del Brescia italià, i hi jugà dues temporades 1950-52 En la primera disputà 28 partits de Lliga i en la següent fou suplent en l’equip de les Cinc Copes Es retirà a l’Oviedo la temporada següent Fou vuit vegades internacional per Romania

Després de passar pel Durango, l’Alavés, el Barakaldo i el Valladolid, amb aquest a primera divisió 1951-53, fitxà pel FC Barcelona la temporada 1953-54 Pertanyé al club blaugrana fins a l’edició 1955-56 Posteriorment jugà al Comtal, fins el 1958 Suplent de Ramallets al primer equip barcelonista, disputà només vuit partits en tres temporades

Ingressà al Futbol Club Barcelona la temporada 1943-44 procedent del Saragossa En la primera temporada disputà la meitat de partits de Lliga, però després fou suplent de Velasco Romangué al Barça fins l’edició 1946-47 i disputà 36 partits Guanyà una Lliga 1945 i una Copa d’Or 1945 Posteriorment jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol 1950-51

Jugava de davanter, de mig volant i de porter Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1914-23, a excepció de la temporada 1919-20 La seva primera temporada fou suplent del porter Pere Gibert, quan l’Espanyol guanyà el Campionat de Catalunya i fou subcampió de Copa La temporada 1923-24 passà al Club Esportiu Júpiter, amb el qual es proclamà campió d’Espanya de segona categoria 1925

Començà a destacar en els equips cubans Catalunya 1920-22 i Iberia 1923-29 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1931-33, on fou suplent de Nogués i jugà 23 partits Guanyà el Campionat de Catalunya 1932 Acabà la carrera al Gimnàstic de València 1933-34 i, posteriorment, es feu entrenador Fou el creador de l’Escola Catalana d’Entrenadors i director d’estudis de l’Escola Nacional d’Entrenadors

Es formà al planter de la Real Sociedad i fou suplent d’Arconada durant la seva etapa en el primer equip donostiarra 1982-84 Posteriorment, fitxà per l’Osasuna 1984-86, l’Athletic de Bilbao 1986-90 i el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1990-93, equip amb el qual disputà 81 partits Finalitzà la seva carrera novament a la Real 1993-95 Jugà un total de 296 partits a primera divisió Fou internacional en cinc ocasions

Fitxà pel Futbol Club Barcelona al principi del 2008, procedent del Celta de Vigo, on havia guanyat el Trofeu Zamora 2006 Habitual suplent de Víctor Valdés, fou titular en la competició de Copa del Rei, en què aconseguí el títol en dues ocasions 2009, 2012 Amb el Barça aconseguí també quatre títols de Lliga i Supercopa espanyola 2009, 2010, 2011, 2013 i dos Mundials de clubs, dues Lligues de Campions i dues Supercopes europees 2009, 2011 En finalitzar la temporada 2014 es retirà del futbol

Ingressà a l’Espanya Industrial 1952-56 procedent de la Penya X de Mataró Amb el filial del FC Barcelona ascendí a primera divisió la darrera temporada i passà al primer equip 1956-59, amb el qual fou gairebé sempre suplent de Ramallets Disputà 35 partits i guanyà una Lliga 1959, dues Copes del Generalísimo 1957, 1959, en què jugà la final contra el Granada, i una Copa de Fires 1958 Posteriorment fitxà pel Valladolid 1959-63, el Llevant 1963-64, el Badalona 1964-65 i el Mataró 1965-67 Defensà la porteria de la selecció catalana en una ocasió 1958

Jugà a la Unió Esportiva de Sants fins que la temporada 1926-27 fitxà pel València sense permís del club barceloní i utilitzà el pseudònim d’ Olegario per camuflar-se En descobrir-se l’engany, hi hagué cas federatiu Jugà, no obstant això, quatre temporades en el València 1926-30 i després tornà a Barcelona, on al cap de poc contragué una malaltia greu El 10 d’agost de 1931 se celebrà, al camp del Sants, un partit en benefici seu Fou suplent de Zamora a la selecció estatal, però no arribà a debutar-hi Amb Catalunya disputà 4 partits