Resultats de la cerca

Fundat el 1901 com a Club Universitari de Football, fou un dels clubs que un any després crearen l’Associació Catalana de Clubs de Football Estava vinculat a la Universitat de Barcelona i agafà el relleu del Team Universitari 1900 Començà participant en la Copa Macaya 1901-02, en què es classificà quart La temporada següent 1902-03 disputà la Copa Macaya, primer, i la Copa Barcelona, després, però en ambdues es retirà i aleshores es fusionà amb el Català Futbol Club El 1909 ressorgí com a Universitari Sport Club en fusionar-se l’Athlètic Club Galeno,…

Lateral esquerre, jugà en el Català 1913-14, l’Universitari 1914-16 i el Futbol Club Barcelona 1916-17 L’any 1915 jugà amb la selecció catalana

Fou porter del Club Universitari durant la dècada de 1910 Defensà la porteria de Catalunya en dues ocasions, ambdues contra el FC Maonès, en el desplaçament que la selecció efectuà a Menorca, al març del 1910

Extrem esquerre, jugà a l’Universitari 1910-14 i al Futbol Club Barcelona 1915-17 Com a barcelonista disputà 27 partits, marcà 4 gols i obtingué un Campionat de Catalunya 1916 Jugà una vegada amb la selecció catalana

Actuava de mig volant, de mig centre i també de davanter La temporada 1910-11 jugà amb el Barça procedent de l’Universitari Posteriorment milità diverses temporades en aquest club El 1910 participà en tres ocasions en la selecció catalana

S’incorporà al Futbol Club Barcelona 1912-13 procedent de la Societat Gimnàstica de Madrid Davanter centre i interior dret, jugà 34 partits i marcà 20 gols amb el Barça Conquerí el Campionat d’Espanya i el Campionat de Catalunya La temporada 1913-14 passà a l’Universitari

Jugà d’extrem i formà part del Casual 1912-13 i l’Universitari 1913-14 abans de passar al RCD Espanyol, amb el qual fou campió de Catalunya la temporada 1914-15 i disputà la final de Copa del 1915 davant de l’Athletic Club de Bilbao Més endavant fou directiu de l’entitat espanyolista Formà part de la selecció catalana en una ocasió 1912

Conegut com a Kinké , es formà a l’Universitari Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol i al Sevilla Club de Fútbol al començament del segle xx Un cop retirat entrenà el València Club de Futbol, el Real Betis Balompié 1927-30, el Real Murcia 1940-41, el Real Madrid 1941-43, la Olímpica Jiennense i el Centre d’Esports Sabadell 1942-43 També entrenà la selecció espanyola

Es disputà simultàniament amb la tercera edició de la Copa Macaya, competició de la qual el Barça s’havia retirat, secundat per l’Universitari, arran d’una polèmica S’hi inscrigueren nou equips el Barcelona, l’Espanyol, l’Internacional, l’Hispània, l’Irish, el Català, l’Ibèria, el Salut i l’X Sporting Club, que no finalitzà el torneig El Barça es proclamà campió i l’Espanyol es classificà segon La Copa Barcelona deixà pas, la temporada següent, a la primera edició del Campionat de Catalunya

En la dècada de 1910 dirigí el setmanari El Sport i, més tard, La Jornada Deportiva 1921-25 i Mundo Deportivo 1929-39 Durant un temps compaginà la tasca periodística amb l’arbitratge El 1919 fou escollit president del Collegi Català d’Àrbitres, encara que renuncià al càrrec Xiulà partits del Campionat de Catalunya i d’Espanya, i dirigí la final del Campionat d’Espanya 1918 Estigué també molt vinculat a l’Universitari SC, club del qual fou president i secretari, a més de jugador Al final del 1936 fou seleccionador català