Resultats de la cerca

Davanter que destacà al Real Victoria de Las Palmas entre el 1925 i el 1929 Fou fitxat pelReial Club Deportiu Espanyol, on jugà la temporada 1929-30 i marcà 2 gols

Migcampista del Manchester United FC 1956-73, equip amb el qual jugà més de 600 partits, fou 106 vegades internacional 1958-70 i un dels principals artífexs de la victòria d’Anglaterra al Mundial del 1966

Actuava d’interior i jugà en el Club Gimnàstic de Tarragona, a primera divisió, la temporada 1947-48 Disputà 25 partits i marcà 9 gols, un dels quals en la victòria del Nàstic al camp del Real Madrid al primer partit de Lliga que es disputava a l’estadi Bernabéu A l’octubre del 1947 formà part de la selecció catalana que s’imposà a la d’Espanya 3-1, a Sarrià

Extrem esquerre, es formà a la Penya Saprissa, passà pel Club Esportiu Europa i ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol acabada la Guerra Civil fins la temporada 1941-42 A la Lliga disputà 50 partits i marcà 11 gols Fou l’autor del gol de la victòria de l’Espanyol en la final de Copa del 1940 contra el Real Madrid Guanyà el darrer Campionat de Catalunya 1940 Després jugà al Granada 1942-52 Fou alineat quatre vegades amb la selecció catalana i marcà 2 gols

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1925-30 procedent del Real Club Victoria Interior esquerre, el 1929 guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa d’Espanya Després de jugar al Futbol Club Barcelona 1933-34, amb el qual disputà un total de 27 partits i marcà 9 gols, el 1934 retornà de manera efímera a l’Espanyol 5 partits del Campionat de Catalunya 1934-35 Com a espanyolista disputà 103 partits i marcà 47 gols Fou el primer jugador de l’Espanyol que marcà un gol amb la selecció espanyola També actuà dos cops amb la selecció catalana

Jugà al RCD Espanyol entre el 1911 i el 1913 Posteriorment fou president del club en tres períodes diferents 1920-22, 1925-30, 1933-42 En la primera etapa recuperà el porter Ricard Zamora i adquirí els terrenys de Sarrià Durant el seu mandat guanyà la Copa d’Espanya 1929, 1940 i es revitalitzaren les seccions d’atletisme, ciclisme, rugbi i basquetbol També fou pioner de l’hoquei En deixar la presidència, seguí vinculat al club i fou el soci número 2 D’altra banda, fou directiu de la Federació Espanyola de Futbol També presidí el Club de Golf Sant Cugat, i, en finalitzar la Guerra Civil,…

Promogut per Jaume Llauradó, amb la collaboració d’altres opositors del president Josep Lluís Núñez, fou batejat en homenatge al jugador blaugrana Josep Samitier Presentat com a grup de debat i opinió, té la intenció de fer barcelonisme mitjançant debats, conferències, taules rodones, tertúlies i altres actes relacionats amb el Futbol Club Barcelona També ha realitzat presentacions de llibres impulsats pel Fòrum mateix, o escrits per algun dels seus membres, entre els quals cal destacar Decàleg del culé 1993, Onze del Barça 1994, Seleccions esportives un dret de Catalunya 2002, El Barça d’un…

Format a les categories inferiors del Reus Deportiu, passà als juvenils del Futbol Club Barcelona 1965-66 després de proclamar-se campió d’Espanya de la categoria amb la selecció catalana Jugà amb l’Atlètic Catalunya 1966-68 i el Comtal 1968-69, i fou cedit a l’Oviedo 1969-70 i l’Elx 1971-73 Retornà al FC Barcelona 1973-79 i debutà oficialment amb el primer equip el dia de la històrica victòria per 0 a 5 al Santiago Bernabéu 1974 Amb l’equip blaugrana guanyà una Lliga 1974, una Recopa d’Europa 1979, una Copa del Generalísimo 1971 i una Copa del Rei 1978 Posteriorment jugà al Rayo Vallecano…

Començà la seva carrera professional en el Cruzeiro, com a migcampista, la temporada 1993-94 Dues campanyes després s’enrolà en el São Paulo, fins el 2002, ja com a lateral dret Fou traspassat al Vila-real, i dues temporades més tard jugà amb el Futbol Club Barcelona 2004-07 Fou campió de Lliga dues vegades 2005, 2006, de la Supercopa espanyola 2006 i de la Copa Catalunya 2005, i fou l’autor del gol que donà la victòria al Barça en la final de la Lliga de Campions del 2006 A continuació jugà tres temporades més al Chelsea i el 2010 retornà al Brasil per fitxar pel Fluminense A finals del 2011…

Professional des del 1992, jugà successivament als equips Manchester United 1992-2003, Real Madrid 2003-07, Los Angeles Galaxy 2007-12 i Paris Saint-Germain 2012-13 Entre el 1996 i el 2009 fou 115 cops titular de la selecció anglesa i 59 capità Migcampista ofensiu, amb el Manchester United guanyà sis cops la Premier League 1996, 1997, 1999, 2000, 2001, 2003, una Lliga de Campions 1999 i una Copa Intercontinental 1999 Amb el Real Madrid aconseguí un campionat de Lliga 2007 i una Supercopa d’Espanya 2003 amb Los Angeles Galaxy dues Lligues MLS 2011, 2012 i amb el Paris Saint-Germain una Lliga…