Resultats de la cerca

S’inicià a la Penya Barcelonista Femenina que, posteriorment, esdevingué l’equip femení del Futbol Club Barcelona, equip on jugà entre el 1970 i el 1982 Fou entrenadora, presidí la secció de futbol femení delclub i fou vocal de la junta directivadel FC Barcelona 2000-03 Fou presidenta de la Comissió de Futbol Femení de la federació catalana 1980-2005 i de la federació espanyola, i vocal del Comitè de Futbol Femení de la UEFA Forma part del Comitè Olímpic Català Femení i de la Comissió Dona i Esport de la UFEC

Fou un dels cofundadors del Futbol Club Barcelona, amb el qual jugà fins el 1902 Migcampista, disputà 16 partits i guanyà la Copa Macaya 1902 Fou vocal de la junta directiva del club 1900-04

Jugà al Futbol Club Barcelona 1903-14 Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911, 1913, tres Copes d’Espanya 1910, 1912, 1913 i quatre Copes dels Pirineus Orientals 1910-13 Mig, disputà 66 partits i marcà 10 gols El 1908 fou vocal de la directiva barcelonista

Format al Club Gimnàstic de Tarragona, practicà el futbol fins que una lesió l’obligà a abandonar la pràctica esportiva El 1940 entrà a la secció d’atletisme del Nàstic de Tarragona Per altra banda, durant el 1941 exercí de vocal a la secció de basquetbol i posteriorment fou delegat del club 1958-86

Vocal de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1918-20 i vicepresident 1931, en fou elegit president el 22 d’octubre de 1931 La complicada situació del club motivà que ben aviat posés el càrrec a disposició dels socis, i el 20 de desembre del mateix any tornà a la vicepresidència fins al 30 de juliol de 1932

Exercí l’arbitratge durant vint-i-cinc anys, en què actuà onze temporades a primera divisió 1961-72 en 112 partits de Lliga També va arbitrar una final de Copa 1965 i fou internacional durant deu anys Ja retirat, formà part de la junta directiva de la federació catalana, com a vocal del Comitè Nacional d’Àrbitres Fou president del Collegi Català d’Àrbitres 1975-93

Pionera del futbol femení, disputà amb el Futbol Club Barcelona el que es considera el primer partit de futbol femení a Catalunya, el 25 de desembre de 1970 al Camp Nou, contra la Unió Esportiva Centelles Deixà la pràctica activa al cap d’uns mesos i, del 1982 al 1997, fou relacions públiques del subcomitè de futbol femení de la federació catalana Entre el 1991 i el 1993 fou vocal de la junta de la Mutual Esportiva

Començà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i en 1912-18 jugà amb el primer equip en 26 partits Lateral, guanyà una Copa 1913, dos Campionats de Catalunya 1913, 1916 i una Copa dels Pirineus Orientals 1913 Als anys vint exercí d’àrbitre Fou vocal de la directiva blaugrana entre el maig del 1933 i el juliol del 1934 Fou el fundador i el primer president 1946-61 de l’Agrupació d’Antics Jugadors del FC Barcelona

Fou jugador, directiu i president 1952-58 del Sant Andreu Destacà per la seva dedicació a la Federació Catalana de Futbol En fou membre del comitè tècnic, vocal 1961-63 i vicepresident 1973-75 abans de ser-ne president 1975-89, en ser reelegit diverses vegades També fou membre de la comissió rectora de la Mutualitat de Futbolistes Espanyols 1978-85, del Comitè Organitzador de la Copa del Món d’Espanya 1982 i delegat de la seu de Barcelona d’aquest esdeveniment

Conegut com el Gran Otto per la seva corpulència, fou president del FC Barcelona des del 14 d’octubre de 1909 fins al 17 de setembre de 1910 Substituí Joan Gamper en el càrrec i després tornà a deixar la presidència al fundador del club Durant el seu mandat el Barça guanyà la primera Copa d’Espanya de la seva història, el Campionat de Catalunya i la Copa Pirineus També formà part del Collegi d’Àrbitres i fou vocal de la directiva encapçalada per Gamper entre el 17 de setembre de 1910 i el 7 d’octubre de 1911