Resultats de la cerca
Es mostren 1525 resultats
bordes de Sacrots
Borda
Grup de bordes del municipi de Bausén (Vall d’Aran), damunt el poble.
bordes de Sacòsta
Borda
Grup de bordes del municipi de Bausén (Vall d’Aran), a l’esquerra del riu de Bausén, aigua amunt del poble.
bordes de la Rebuira
Borda
Grup de bordes del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), a la dreta de la Noguera de Vallferrera, aigua avall de la coma de Baborte.
Ràmio
Borda
Nucli de bordes de la parròquia de les Escaldes-Engordany (Andorra), situat a la vall del riu Madriu, a 1555 m alt.
bordes de Cortvassill
Borda
Grup de bordes del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a la vall de Santa Magdalena, dins l’antic terme de Civís.
bordes de Conflent
Borda
Important grup de bordes del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), d’habitació permanent (a l’hivern hi resten solament els homes), a la capçalera del Romadriu (1840 m alt.), al vessant occidental del coll de Conflent
(2150 m alt.), entre el pic de Salòria i el bony de Trescul.
bordes de la Comella
Borda
Grup de bordes de la parròquia d’Andorra la Vella, a la dreta de la ribera de Pratprimer, en un planell que domina la vila, a la banda oposada de la Valira.
bordes de Boloriu
Borda
Grup d’habitatges temporals del terme de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat al vessant septentrional del coll de Boloriu
, obert a ponent del turó de Pradal, a la serra d’Arcavell.
xarxa geodèsica
Geografia
Geologia
Conjunt de punts d’una superfície geogràfica, els quals hom ha mesurat amb precisió mitjançant mètodes adequats (triangulació); aquests punts són escollits de tal manera, que constitueixen els vèrtexs d’una xarxa quadrangular.
Aquesta construcció serveix per a determinar la posició geodèsica de qualsevol punt de l’esmentada superfície Els punts que determinen els vèrtexs d’una xarxa geodèsica reben el nom de vèrtexs geodèsics de primer ordre , i han d’ésser determinats amb un error màxim d’1,26’, per la qual cosa calen com a mínim 48 mesures útils Els altres punts de la superfície, la posició dels quals és calculada a partir dels vèrtexs de primer ordre, reben el nom de vèrtexs de segon ordre, tercer ordre i quart ordre , segons la precisió de les mesures vèrtex geodèsic