Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
base
Geografia
Geologia
Distància entre dos punts mesurada directament de forma molt acurada amb aparells especials (aparell de Bessel, aparell de Jäderin) situats en un paratge poc accidentat per tal de facilitar-ne la mesura; a partir de la base hom estructura tota una triangulació.
A vegades hom realitza la mesura per dos mètodes diferents i després en confronta els resultats xarxa geodèsica Les bases geodèsiques no difereixen sensiblement de les bases topogràfiques
acidificació del sòl
Geologia
Augment de la concentració d’ions hidrogen en les solucions del sòl.
És iniciada per una descalcificació i pot ésser deguda al diòxid de carboni de l’aigua de pluja, a l’humus de descomposició lenta, a determinats adobs, al rentatge de bases, etc
alfisol
Geologia
Sòl amb un horitzó de diagnòstic d’acumulació d’argila i amb saturació de bases de mitjana a alta.
És un dels deu ordres de sòls definits pel sistema de classificació nord-americà Soil Taxonomy System
geodinàmica
Geologia
Part de la geologia que s’ocupa de les modificacions que experimenten el relleu i l’estructura de l’escorça terrestre.
Els agents geològics que produeixen aquestes modificacions es divideixen en dos grups agents geològics externs a l’escorça terrestre, els més coneguts i més ben estudiats glaç, aigües superficials, etc, i agents geològics interns, que actuen des de l’interior de la terra vulcanisme, sismologia, poc coneguts, malgrat ésser-ne ben patents els efectes La geodinàmica es divideix, doncs, en dos apartats geodinàmica externa , que estudia els agents geològics externs, i geodinàmica interna , que estudia els interns L’establiment de les bases científiques de la geodinàmica es deu a Lyell, amb la seva…
triangulació
Geologia
Conjunt d’operacions geodèsiques destinades a fixar la posició d’un cert nombre de punts, mitjançant la determinació d’una sèrie de triangles que tenen per vèrtexs els dits punts.
Aquest mètode, inventat per Tycho Brahe cap a la fi del s XVI, fou aplicat a la pràctica per Snellius al principi del segle següent El fonament teòric d’aquest procediment és el teorema del sinus, segons el qual, si en un triangle ABC hom coneix el costat AB i els angles en els vèrtexs A i B, poden ésser calculats els altres costats per mitjà de la fórmula Hom parteix d’un costat AB conegut, anomenat base , i calcula els altres dos costats per mitjà de la fórmula anterior Aquests nous segments serveixen de base per a uns altres dos triangles, dels quals poden ésser calculats els altres…
oceanografia
Geografia
Geologia
Ciència que estudia els oceans i els mars.
Servint-se de la física, la geologia, la biologia, la química i les matemàtiques, darrerament ha evolucionat espectacularment gràcies als nous mitjans tècnics d’exploració de les profunditats, sobretot d’ençà de la utilització de la sonda acústica 1918 i dels instruments de mesurament i materials precisos ecosondes, fotografia submarina, reflexió sísmica, escafandres, etc dels vaixells oceanogràfics 1940 i dels batiscafs batiscaf, que permeten una exploració racional de les mars En aquest sentit, l’oceanografia s’obre a noves dimensions, fonamentals per al futur de la humanitat Potencialment…
pedologia
Geologia
Ciència del sòl.
Definició de pedologia i mètodes de treball La pedologia estudia els sòls, considerats com a éssers o ens naturals, en tots els aspectes, tant en llur fisiografia o morfologia superficial, organització interna, característiques físiques, químiques, mineralògiques i biològiques i fertilitat, com en llur origen, evolució, classificació, sistemàtica, distribució geogràfica, cartografia, ús, millora i conservació Mentre que alguns autors restringeixen el contingut de la pedologia a una part de la ciència del sòl estudi de l’evolució, gènesi, morfologia i classificació dels sòls, uns altres hi…
carbó de pedra
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, color negre, pes específic 1,0-1,8 i duresa 0,5-2,5.
És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el 95%…
sòl
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…