Resultats de la cerca
Es mostren 219 resultats
Famennià
Geologia
Segon estatge del Devonià superior, situat damunt el Frasnià i sota el Tournaisià.
L’àrea tipus és a la Famenne, comarca natural de Bèlgica
Estefanià
Geologia
Sèrie (o estatge) del Carbonífer superior de l’Europa Occidental, compresa entre el Westfalià, a la base, i el Permià inferior, al sostre.
Pren el nom de la ciutat de Saint-Étienne Stephanus en llatí, al departament del Loire França
Estampià
Geologia
Estatge que comprèn una gran part de l’Oligocè de la conca de París entre el Sannoisià i el Catià.
Eozoic
Geologia
Terme obsolet, proposat per Dawson (1878), que comprenia tot el Precambrià o només una part.
Eodevonià
Geologia
Sèrie que correspon al Devonià inferior, i que comprèn els estatges Gedinnià, Siegenià i Givetià.
Eocretaci
Geologia
Terme en desús que hom havia emprat per a designar la sèrie del Cretaci inferior.
Per a alguns autors era el Neocomià, i per a d’altres, comprenia el Neocomià més l’Aptià
Eocambrià
Geologia
Terme del Precambrià superior, equivalent del Vendià i de l’Infracambrià.
Eocè
Fragment de maxil·lar i mandíbula d’un cavall fòssil procedent de l'Eocè superior
© Fototeca.cat
Geologia
Segona època del Terciari inferior, compresa entre el Paleocè i l’Oligocè.
És situat entre 54,9 i 38 milions d’anys L' Eocè inferior comprèn els estatges Ilerdià i Cuisià, l' Eocè mitjà el Lutecià i Bartonià i l' Eocè superior correspon al Priabonià El clima de l’Eocè fou càlid la zona tropical s’estenia des de la conca de París fins a Àfrica del Sud i des del Japó fins a Nova Zelanda A les mars càlides es desenvoluparen els foraminífers, en especial els miliòlids, alveolines, nummulits i orbitòlits, els quals arribaren a tenir unes dimensions gegantines i a formar enormes masses rocalloses Entre els molluscs prosperaren els gèneres apareguts durant el Cretaci…
Emsià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Devonià inferior, situat damunt el Siegenià i sota el Couvinià; fou dit Coblencià.
Lotaringià
Geologia
Unitat estratigràfica en desús, pertanyent a la part superior de l’estatge sinemurià.