Resultats de la cerca
Es mostren 1504 resultats
Neogen
Geologia
Subperíode (o subsistema) superior del Terciari, compost pel Miocè i pel Pliocè.
Durant el Neogen la configuració de les mars i els continents, així com la distribució de les muntanyes, s’aproximà a l’actual El clima anà refredant-se progressivament, la qual cosa determinà nombroses migracions en les faunes continentals i la progressiva desaparició de la flora tropical d’Europa Tingué lloc una important regressió marina, que provocà la desaparició de l’estret de Bering, per la qual cosa Euràsia restà unida a l’Amèrica del Nord També probablement l’estret de Gibraltar es convertí en istme Durant el primer període del Neogen la comunicació entre les dues Amèriques fou…
Neodevonià
Geologia
Sèrie (o època) que correspon al Devonià superior, i que comprèn el Frasnià i el Famennià.
Neocretaci
Geologia
Terme en desús que hom havia emprat per a designar la sèrie (i època) corresponent al Cretaci superior.
Neocomià
Geologia
Estatge comprensiu, o superestatge (i superedat) del Cretaci inferior, que agrupa diversos estatges.
Hom hi inclou habitualment els quatre estatges inferiors del Cretaci Berriasià, Valanginià, Hauterivià i Barremià L’estratotip és a Neuchâtel Neocomium en llatí
Namurià
Geologia
Sèrie o estatge (o també època o edat) del Carbonífer (Paleozoic) de l’Europa occidental, compresa entre el Viseà, a la base, i el Westfalià, al sostre.
L’estratotip és a Namur Bèlgica Hom el divideix en Namurià A que conté el Pendleià, l’Arnsbergià, el Chokerià i l’Alportià, Namurià B que conté el Kinderscoutià i el Marsdenià i Namurià C o Yeadonià
Museu Geològic del Seminari de Barcelona

Interior del Museu Geològic del Seminari de Barcelona
© Museu Geològic del Seminari de Barcelona
Museu
Geologia
Museu de geologia, fundat el 1874.
Té la seu a l’antic Seminari Conciliar de Barcelona És especialitzat en paleontologia conté 42000 unitats taxonòmiques i més de 70000 fòssils Disposa d’una biblioteca i d’una cartoteca especialitzades en geologia i topografia, de Catalunya i de l’Estat espanyol Actualment, collabora amb el Servei Geològic de la Generalitat de Catalunya
Muschelkalk
Geologia
Segon terme de l’escala estratigràfica del Triàsic germànic comprès entre el Buntsandstein i el Keuper.
A Catalunya es caracteritza per tres trams el Muschelkalk inferior M-1 calcareodolomític, de fàcies marina el Muschelkalk mitjà M-2 o tram roig intermediari, constituït per lutites, anhidrites, guixos i carnioles i el Muschelkalk superior M-3, novament calcareodolomític, margós i marí Cap a la serralada Ibèrica, els Pirineus i les Balears, hom hi distingeix un sol tram carbonàtic
Moscovià
Geologia
Sèrie (i època) del Carbonífer marí rus, situat damunt el Baixkirià i sota el Kasimovià.
És equivalent al Westfalià superior C i D de l’Europa central
Monastirià
Geologia
Divisió estratigràfica del Quaternari recent de la Mediterrània.
L’estratotip és a Monastir Tunísia
Mississipià
Geologia
Subsistema (i subperíode) que correspon al Carbonífer inferior.
És comprès entre el Devonià i el Pennsilvanià És equivalent al Dinantià europeu clàssic afegint-hi el Serpukhovià