Resultats de la cerca
Es mostren 1504 resultats
Estampià
Geologia
Estatge que comprèn una gran part de l’Oligocè de la conca de París entre el Sannoisià i el Catià.
Eozoic
Geologia
Terme obsolet, proposat per Dawson (1878), que comprenia tot el Precambrià o només una part.
Eodevonià
Geologia
Sèrie que correspon al Devonià inferior, i que comprèn els estatges Gedinnià, Siegenià i Givetià.
Eocretaci
Geologia
Terme en desús que hom havia emprat per a designar la sèrie del Cretaci inferior.
Per a alguns autors era el Neocomià, i per a d’altres, comprenia el Neocomià més l’Aptià
Eocambrià
Geologia
Terme del Precambrià superior, equivalent del Vendià i de l’Infracambrià.
Eocè
Fragment de maxil·lar i mandíbula d’un cavall fòssil procedent de l'Eocè superior
© Fototeca.cat
Geologia
Segona època del Terciari inferior, compresa entre el Paleocè i l’Oligocè.
És situat entre 54,9 i 38 milions d’anys L' Eocè inferior comprèn els estatges Ilerdià i Cuisià, l' Eocè mitjà el Lutecià i Bartonià i l' Eocè superior correspon al Priabonià El clima de l’Eocè fou càlid la zona tropical s’estenia des de la conca de París fins a Àfrica del Sud i des del Japó fins a Nova Zelanda A les mars càlides es desenvoluparen els foraminífers, en especial els miliòlids, alveolines, nummulits i orbitòlits, els quals arribaren a tenir unes dimensions gegantines i a formar enormes masses rocalloses Entre els molluscs prosperaren els gèneres apareguts durant el Cretaci…
Emsià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Devonià inferior, situat damunt el Siegenià i sota el Couvinià; fou dit Coblencià.
Octave Mengel
Geologia
Geòleg.
Fixà la residència al Rosselló, del qual estudià incansablement la geologia Fou durant molts anys director de l’observatori de Perpinyà Autor d’un centenar de publicacions, entre les quals Carte géologique des Pyrénées Orientales i Études de météorologie et de climatologie du département des Pyrénées Orientales Donà a la costa de l’Albera el nom de Costa Vermella , que ha estat adoptat
mascaret
Geologia
Brusca ona de marea que puja estuari amunt amb una gran embranzida.
Hom observa el mascaret als estuaris de la Gironda Occitània, Sena França, Severn i Trant Gran Bretanya, Petitcidiac i Colorado EUA, Tsien Tang Xina, Ganges Índia i, sobretot, a l’Amazones Brasil, el mascaret del qual, anomenat pororoca, és el més notable del món