Resultats de la cerca
Es mostren 1504 resultats
carbó de coc
Geologia
Tecnologia
Química
Residu de la destil·lació seca dels carbons bituminosos, o d’altres combustibles, com el petroli, en el procés anomenat coquització
.
És un material coherent, d’estructura cellular, de color fosc que va del negre pur al gris argentós, i de mides, porositat i duresa variables La seva densitat real oscilla entre 1,85 i 1,90, però la seva porositat fa que tingui una densitat aparent inferior a la del carbó de pedra El poder calorífic pot arribar fins a 35 600 kJ/kg La composició varia segons el material de partida i sobretot segons la temperatura de destillació És emprat principalment com a combustible d’alt forn, com a reductor en altres processos metallúrgics i com a combustible domèstic El coc metallúrgic ha de…
carbó animal
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó obtingut mitjançant la carbonització de teixits animals, gairebé sempre ossos, emprat com a primera matèria per a l’obtenció de carbó activat.
És anomenat també negre animal
buroziom
Geologia
Sòl bru clar, de perfil AC, ric en carbonat de calci i pobre en humus.
Propi d’estepes àrides, només presenta humus superficial sota les plantes xerofítiques, esparses
azimut
Geologia
Angle, comprès en un pla horitzontal, format pel pla visual que passa per un punt i una direcció fixa; aquesta direcció és la determinada pel radi del cercle graduat del goniòmetre, que passa per l’origen d’aquest cercle.
Així, l’angle format per dues direccions AB i AE serà expressat per EAB = Θ ab- Θ ae , essent Θ ab i Θ ae els azimuts de les direccions corresponents en general, la mesura d’un angle serà la diferència dels azimuts dels seus costats
balança de Sven-Oden
Geologia
Aparell emprat en l’anàlisi mecànica dels sòls, constituït per una balança, un dels plats de la qual resta submergit prop del fons d’un recipient cilíndric on hom tira la mostra del sòl a analitzar dispersada en aigua.
A mesura que les diverses partícules se sedimenten sobre el plat submergit, hom registra els pesos que cal afegir a l’altre per a equilibrar-la
balança d’Eötvös
Física
Geologia
Instrument usat per a determinar les variacions locals del camp gravitatori.
Bàsicament consisteix en un fil del qual penja una tija que té dues masses pesants als extrems Collocat el suport del fil en diverses posicions, hom analitza les corresponents posicions d’equilibri de la tija i en conclou les anomalies locals de la gravetat Segons el disseny de l’aparell, especialment pel que fa a la posició de les masses, hom determina el gradient horitzontal o el gradient vertical del camp masses a la mateixa altura o masses a diferent altura, respectivament
C
Geologia
Lletra que designa en els sòls l’horitzó inferior, constituït per la roca mare poc alterada i sobre el qual reposen els altres horitzons.
B
Geologia
Lletra que designa, en el sòls, l’horitzó d’acumulació.
És enriquit en humus, ferro, argila o calç per obra de les aportacions de l’aigua descendent que s’infiltra després d’haver travessat l’horitzó A lixiviació Sol ésser, per tant, més compacte que l’horitzó A, i presenta sovint una coloració més viva i algun tipus d’estructura
pou artesià
Estructura d’un pou artesià
© fototeca.cat
Geologia
Pou en el qual l’aigua que hi ha en profunditat es troba a una pressió hidràulica suficient per a obligar-la a pujar fins a sobrepassar la superfície.
Les capes artesianes es formen en estructures geològiques apropiades, tant en les sinclinals com en les monoclinals Les condicions necessàries perquè es produeixin pous artesians són un aqüífer inclinat i limitat per sobre i per sota per capes que el tanquin hermèticament que les vores de l’aqüífer a la superfície es trobin a una altura suficient per a proporcionar la pressió hidroestàtica necessària pluja suficient per a subministrar l’aigua adequada absència d’altres sortides de l’aigua que no sigui a través dels pous L’aigua, en penetrar a les capes permeables es dirigeix vers els punts…