Resultats de la cerca
Es mostren 1504 resultats
estratigrafia cíclica
Geologia
Branca de l’estratigrafia que estudia les seqüències estratigràfiques en relació amb determinats processos cíclics de caràcter generalment climàtic o eustàtic.
estratificació tèrmica
Geologia
En masses d’aigua, especialment en llacs, superposició horitzontal per diferència de densitat de capes d’aigua més calenta sobre altres de més freda.
estereograma
Geologia
Representació mitjançant el mètode de projecció estereogràfica en què s’utiltiza el cercle reticulat de Wulff o el de Schmidt, dels elements d’un cristall o d’una estructura tectònica.
escolament de mantell
Geologia
Escolament superficial que s’esdevé en una zona àrida com a resultat d’una pluja sobtada i abundant sobre una superfície força llisa en què els diferents fils d’aigua s’uneixen formant una làmina o mantell que contribueix a l’aplanament dels pediments i dels glacis.
escolament forçat
Geologia
Escolament a pressió de les aigües subterrànies d’un carst corresponents a la zona inundada.
escolament cortical
Ecologia
Geologia
Escolament d’aigua de pluja que llisca pels troncs dels arbres, des de les capçades, abans d’arribar a terra.
L’escolament cortical només representa entre un 1% i un 15% de la precipitació anual, segons el tipus de bosc Aquest percentatge depèn molt de l’arquitectura de l’arbre dominant del bosc en estudi, de la grandària i la posició de la seva capçada i de les característiques de l’escorça Els arbres que tenen branques horitzontals o descendents, com les coníferes, generen poc escolament cortical, o gens Per contra, els arbres amb troncs rectes, escorces llises i branques ascendents, com algunes fagàcies, en generen molt Tots aquells factors que tendeixin a augmentar l’escorriment i les pèrdues per…
escata
Geologia
En tectònica, cos rocós que, en forma de làmina o tascó prim, es troba desplaçat i encaixat entre dues superfícies d’encavalcament.
erosió alveolar
Geologia
Erosió mecànica, química o bioquímica que produeix petites cavitats a la superfície d’una roca.
episienita
Geologia
Roca resultant de l’alteració metasomàtica d’una roca de composició originalment granítica, la qual, a causa de les transformacions mineralògiques sofertes, adquireix una nova composició propera a la d’una sienita.
cenozona
Geologia
Estrat o grup d’estrats caracteritzat per una associació natural d’individus fòssils que pot ésser definida basant-se en tots ells o restringint-se als d’un sol tipus.
És un terme bioestratigràfic, una de les divisions d’una biozona o zona