Resultats de la cerca
Es mostren 1504 resultats
catàclasi
Geologia
Tipus de deformació fràgil de roques que consisteix en la fracturació a escala del gra mineral.
La catàclasi pot ésser reconeguda per evidències de lliscament, rotació i barreja mecànica dels grans o partícules rígides amb poca deformació interna Es dóna en condicions de baixes pressions i temperatures pròpies de la part superior de l’escorça terrestre, sovint associada a falles
biocarst
Geologia
Forma càrstica de mida reduïda produïda fonamentalment per l’acció orgànica, ja sigui de plantes (fitocarst) o d’animals.
Les formes de biocarst són comunes en zones costaneres, ocasionades per diversos organismes corrosius i perforants de la roca
avantfossa
Geologia
Conca sedimentària de grans dimensions que es forma a l’avantpaís d’una serralada, com a resultat de la flexió de la litosfera induïda per la càrrega o pes de les unitats encavalcants de la serralada.
En els estadis inicials d’evolució pot ser marina i omplir-se de sediments turbidítics flysch , mentre que en els estadis finals sol rebre materials més grollers de tipus continental molassa
antiforme
Geologia
Dit del plec simple convex cap amunt.
En un antiforme, els flancs convergeixen cap amunt, independentment de la polaritat de la successió estratigràfica o de qualsevol altre element plegat És un terme exclusivament morfològic, i pot fer referència tant a anticlinals com a sinclinals, segons l’edat relativa de les capes del nucli respecte de la dels flancs
antiduna
Geologia
Forma de relleu prominent que es crea al llit sorrenc d’un corrent, amb carena perpendicular a la direcció de flux i perfil simètric.
Les antidunes es produeixen en fase amb les ones de la superfície de l’aigua, i el seu perfil mimetitza el d’aquestes Generalment tenen una amplitud baixa, i es donen en fluxos ràpids i de poca fondària El seu nom deriva de la seva capacitat de migrar corrent amunt
advecció
Geologia
Transport de calor dins l’escorça terrestre per mitjà d’un agent, com ara un fluid.
L’advecció constitueix un mecanisme alternatiu al de la conducció i pot causar metamorfisme en les roques
aulacogen
Geologia
Conca llarga i estreta limitada per falles normals que s’estén en l’escorça continental.
La seva orientació, que fa un angle elevat amb el marge continental adjacent, determina la direcció de sistemes de falles d’escala regional que segmenten el sòcol del crató La sèrie sedimentària presenta un gruix de milers de metres i a la part inferior les roques es troben deformades i metamorfitzades Hi apareixen també roques evaporítiques degudes a dessecacions intermitents a la primera fase de formació de la conca, com també roques volcàniques resultants d’un vulcanisme inicial de caràcter bimodal basalt-riolita El seu origen ha estat lligat a la teoria de la tectònica de plaques així, en…
acanaladora
Geologia
Aparell utilitzat en la preparació de mostres de sòl per a determinar el límit líquid.
obducció
Geologia
Procés tectònic mitjançant el qual una part important de l’escorça oceànica representada generalment per complexos ofiolítics recobreix extensament una escorça continental (marge continental o arc insular).
Aquest dispositiu és l’invers de la subducció
xarxa geodèsica
Geografia
Geologia
Conjunt de punts d’una superfície geogràfica, els quals hom ha mesurat amb precisió mitjançant mètodes adequats (triangulació); aquests punts són escollits de tal manera, que constitueixen els vèrtexs d’una xarxa quadrangular.
Aquesta construcció serveix per a determinar la posició geodèsica de qualsevol punt de l’esmentada superfície Els punts que determinen els vèrtexs d’una xarxa geodèsica reben el nom de vèrtexs geodèsics de primer ordre , i han d’ésser determinats amb un error màxim d’1,26’, per la qual cosa calen com a mínim 48 mesures útils Els altres punts de la superfície, la posició dels quals és calculada a partir dels vèrtexs de primer ordre, reben el nom de vèrtexs de segon ordre, tercer ordre i quart ordre , segons la precisió de les mesures vèrtex geodèsic