Resultats de la cerca
Es mostren 168 resultats
ritmita
Geologia
Successió sedimentària composta per una alternança repetitiva de dues o més litologies i produïda per un procés cíclic.
Entre els exemples més característics hi ha les turbidites submarines i les varves glacials o glaciolacustres
Acadià
Geologia
Unitat que, amb categoria de sèrie (i època), hom ha abandonat per la de Cambrià mitjà.
El nom fa referència a l’antic nom d’Acàdia Canadà, on hi ha l’àrea tipus
Mississipià
Geologia
Subsistema (i subperíode) que correspon al Carbonífer inferior.
És comprès entre el Devonià i el Pennsilvanià És equivalent al Dinantià europeu clàssic afegint-hi el Serpukhovià
dilatòmetre
Geologia
Aparell que, mesurant la pressió necessària per a eixamplar un forat normalitzat, serveix per a mesurar el mòdul elàstic d’un sòl.
N'hi ha d’autoperforants i d’altres que necessiten que hom hagi fet el forat abans de l’assaig
pont continental
Geologia
Conjunt de terres que constitueixen un lligam entre dos continents i permeten les migracions d’animals terrestres d’un continent a l’altre.
En molts casos la seva existència és postulada hipotèticamnt per explicar les migracions fòssils sense que hi hagi arguments que el demostrin
trànsit
Geologia
Canvi d’una roca en una altra sense cap discontinuïtat aparent, pel fet d’haver variat les condicions de formació.
Així, hi ha trànsit o pas lateral, dins la mateixa capa de gres, a conglomerat, quan augmenta la grandària dels seus elements
columna geològica
Geologia
Representació gràfica vertical que mostra l’ordre de successió i les relacions de les formacions estratigràfiques d’una regió.
Hom les dibuixa a escala i hi indica els diferents estrats ordenadament, amb llur edat, les característiques litològiques, el gruix i els fòssils
Neocomià
Geologia
Estatge comprensiu, o superestatge (i superedat) del Cretaci inferior, que agrupa diversos estatges.
Hom hi inclou habitualment els quatre estatges inferiors del Cretaci Berriasià, Valanginià, Hauterivià i Barremià L’estratotip és a Neuchâtel Neocomium en llatí
Latdorfià
Geologia
Divisió obsoleta del Paleogen, en desús a causa de les dificultats de datació i de correlació que hom hi ha observat, i que correspon, segons alguns autors, a la base de l’Oligocè, i, segons d’altres, a l’Eocè superior.
La localitat tipus és a Latdorf Alemanya
dipòsit
Dipòsit de sediments al Montsec de Rúbies
© Fototeca.cat
Geologia
Conjunt de sediments acumulats per un mateix sistema erosiu.
Pot ésser de diferents classes, segons el lloc on ha estat format hi ha dipòsits d’origen marí, lacustre, fluvial, fluvioglacial, glacial, continental o eòlic