Resultats de la cerca
Es mostren 1504 resultats
Holstein
Geologia
Estatge del Quaternari corresponent al penúltim i gran interglacial Mindel-Riss.
Holocè
Geologia
Segona època (i període) del Quaternari, posterior al Plistocè, i que dura fins al moment actual.
Comprèn, doncs, els darrers 12000-11500 anys Es caracteritza per la retirada de les glaceres associada a la fase final de la darrera glaciació i l’inici d’una era interglacial És característic de l’Holocè la gran extensió del bosc i de la vegetació per efecte de l’augment de la temperatura Durant l’Holocè, vers el 8000 aC, s’inicià l’agricultura, la primera de les activitats humanes d’un impacte apreciable sobre la vida a la Terra Aquest impacte s’accelerà amb la industrialització Amb un creixent consens de la comunitat científica, ha estat proposada una nova subdivisió cronològica marcada…
Hettangià
Geologia
Primer estatge (i edat) del Liàsic, comprès entre el Retià i el Sinemurià.
L’estratotip és a Hettange conca parisenca
Hercinià
Geologia
Cicle orogènic iniciat, segons Stille, en el Devonià superior amb la fase bretònica i acabat al final del Permià superior amb la fase pfàlzica.
Aquest moviment orogènic, que plegà els sinclinals carbonífers, anà des de les vores dels geosinclinals a la part axial Les serralades muntanyoses formades per aquesta orogènia presenten dues direccions predominants l' armoricana, de NW a SE a la Bretanya, el Massís Central i el Massís Galaic, i l’anomenada varisca , de NE a SW als Vosges i la Selva Negra La zona occidental de la península Ibèrica és ocupada pel massís ibèric o hespèric, d’edat herciniana, que descriu un gran arc amb una direcció NE a Cantàbria fins una direcció E-SE a l’W del riu Guadalquivir Es divideix en diverses grans…
Helvecià
Geologia
Antic estatge (i edat) que constituïa el Miocè mitjà, situat damunt el Burdigalià i sota el Tortonià.
És l’equivalent dels dos estatges moderns, el Languià i el Serravallià
Hauterivià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Cretaci inferior, situat sobre el Valanginià i sota el Barremià.
Günz
Geologia
Primera de les glaciacions alpines del Quaternari, segons la divisió d’aquest període establerta per Penck i Brückner el 1909.
Durant aquesta glaciació es produïren dues fases fredes, o estadis, el Günz I i el Günz II, separades per una curta fase càlida, o interstadi Segons alguns autors és l’equivalent del Villafranquià superior Hom li calcula una antiguitat d’un milió d’anys
Gotlandià
Geologia
Terme obsolet, equivalent al Silurià amb categoria de subsistema.
Definit per RI Murchinson 1845 a les sèries fossilíferes de l’illa de Gothland Suècia, el qual amb l'Ordovicià formaven el Silurià
Givetià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Devonià mitjà, situat sobre el Convinià i sota el Frasnià.
La localitat tipus és a Givet les Ardenes, França
època de Gilbert
Geologia
Divisió geocronològica basada en el paleomagnetisme.
Comprèn el lapse entre 5,3 i 3,4 Ma És la quarta època magnetostratigràfica, de polaritat inversa, comptada a partir d’ara succeeix l’època V i és anterior a la de Gauss, ambdues de polaritat normal Conté els esdeveniments de Cochit 3,7 Ma i de Nunivak 4,25 a 4,05 Ma, ambdós de polaritat normal