Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
solfatara
Geologia
Terme que designa aquelles obertures en terrenys volcànics per les quals emanen gasos a temperatura elevada (100-300°C) que es caracteritzen pel contingut elevat en SO2, el qual en entrar en contacte amb l’aire és oxidat i forma cristalls de sofre.
Les solfatares, com les fumaroles, són emissions essencialment formades per vapor d’aigua i corresponen a les fases finals de volcans semiextingits
cendra volant
Construcció i obres públiques
Geologia
Química
Material obtingut molent molt finament el residu sòlid de la combustió del carbó en les centrals tèrmiques i altres indústries.
Té propietats putzolàniques i d’absorció d’aigua, i s’utilitza en carreteres per a l’estabilització de sòls i com a additiu dels conglomerants
hidromorf | hidromorfa
freàtic | freàtica
Geologia
Dit de l’aigua subterrània procedent de la infiltració de l’aigua meteòrica (cicle hidrològic) i que sol formar un mantell anomenat freàtic o capa freàtica.
acidificació del sòl
Geologia
Augment de la concentració d’ions hidrogen en les solucions del sòl.
És iniciada per una descalcificació i pot ésser deguda al diòxid de carboni de l’aigua de pluja, a l’humus de descomposició lenta, a determinats adobs, al rentatge de bases, etc
corrosió
Geologia
Forma d’erosió de les roques, sempre superficial, provocada per agents químics.
L’aigua és el medi on solen actuar aquests agents, normalment per dissolució el relleu càrstic és una forma de corrosió de les roques calcàries, com el sauló ho és del granit
gradació sedimentària
Geologia
Classificació dels grans per la seva grandària progressiva en els sediments detrítics.
Pot ésser lateral disminució del gra d’una capa en el sentit del corrent de l’aigua o vertical disminució de la grandària de la base al sostre d’una capa Dóna criteri de polaritat
cohesió
Geologia
Propietat de les partícules d’un sòl que les manté lligades entre elles.
Pot ésser deguda a la cimentació entre elles o a les forces capillars de l’aigua que les recobreix En general, la cohesió creix amb el contingut en argila i amb l’assecament del sòl
maar
Geologia
Cràter d’explosió produït per la interacció de magma i aigües subterrànies.
Té forma de petita depressió envoltada per una muralla circular de material piroclàstic En certes ocasions, la depressió central és ocupada per una massa d’aigua estagnant, com s’esdevé al morfotip de l’Eifel, a Alemanya
ciment
Geologia
Substància sòlida que s’estabilitza entre les partícules d’un sòl soldant-les entre elles.
Inicialment portat per l’aigua, el ciment precipita sobre les partícules formant capes o ponts Entre els ciments més freqüents hi ha composts de ferro o d’alumini, de silici, d’argila, de carbonat o sulfat de calci, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina