Resultats de la cerca
Es mostren 1504 resultats
fase cimmèria
Geologia
Seguit de fases orogèniques del cicle paleoalpí que s’escaigueren en el transcurs del Triàsic superior i durant el Juràssic.
Aquestes fases diverses són agrupades en dues orogènies les paleocimmèries o eocimmèries entre el Triàsic i el Liàsic i les neocimmèries entre el Juràssic i el Neocomià
ciment
Geologia
Substància sòlida que s’estabilitza entre les partícules d’un sòl soldant-les entre elles.
Inicialment portat per l’aigua, el ciment precipita sobre les partícules formant capes o ponts Entre els ciments més freqüents hi ha composts de ferro o d’alumini, de silici, d’argila, de carbonat o sulfat de calci, etc
cervell de gat
Geologia
Concreció calcària impura formada, sobretot en sòls antics de llocs secs, per nòduls dispersos en els llims.
Aquests nòduls s’acumulen principalment a la part alta, on se cimenten i prenen l’aspecte de massa nodular i compacta
cercle d’influència
Geologia
Base del con de depressió que es genera al voltant d’un pou que hom explota.
caliche
Geologia
Crosta calcària, més o menys cementada, característica dels sòls de les zones àrides i semiàrides.
calcificació
Geologia
Saturació del sòl en carbonat de calci que es produeix als horitzons d’acumulació, on substitueix diverses substàncies, o bé es fixa sobre el complex adsorbent.
caixa de Kubiëna
Geologia
Receptacle de llauna, de base rectangular i mides normalitzades, que és usat, especialment, per a recollir i conservar mostres de sòls.
cabussament
Geologia
Disposició en l’espai d’un pla d’estratificació, de fractura o d’esquistositat.
Hom el defineix quantitativament mitjançant dos valors el sentit de la línia de màxima inclinació del pla, mesurat amb una brúixola, i l’angle entre la màxima inclinació i el pla horitzontal, mesurat amb un clinòmetre
cabal sòlid
Geologia
Quantitat de materials sòlids que travessen la secció d’un curs d’aigua durant una unitat de temps.
bomba volcànica
bomba volcànica
© Fototeca.cat
Geologia
Fragment de lava expel·lit durant una erupció volcànica i que en el curs d’una trajectòria aèria adquireix un moviment de rotació que li proporciona una forma arrodonida.
Si la lava és fluida, la bomba pren una forma de fus, amb un o dos apèndixs retorçats si la lava és viscosa, la bomba presenta una forma més irregular, amb la superfície de ‘crosta de pa’ l’interior de la bomba es dilata quan encara és fluid, clivellant l’escorça Les dimensions de les bombes són molt variables, des de menys d’un centímetre cúbic per exemple, les gotetes de la lava acabades en fils de vidre volvànics, o ‘llàgrimes de lava’ fins a uns quants metres cúbics