Resultats de la cerca
Es mostren 1504 resultats
discordança
Geologia
Relació entre estrats superposats i sedimentats amb un interval de temps de separació en el qual hi hagué moviments orogènics, epirogènics, forta erosió o discontinuïtat en la sedimentació de les capes.
Hom pot distingir diverses classes de discordança aconformitat , si les roques de la base no són estratificades, com les roques cristallines, discordança angular , si les roques basals són estratificades però els plans d’estratificació formen angle amb els de les capes superiors, disconformitat, i pseudoconformitat o paraconformitat , si ambdues sèries són paralleles però la superfície que les separa és difícilment visible
disconformitat
Geologia
Relació entre dos estrats, estatges o sèries quan entre la sedimentació d’ambdós hi ha hagut una fase erosiva visible, però es mantenen paral·lels entre ells.
La presència de disconformitat assenyala la inexistència de moviments tectònics durant el temps que actuà l’erosió
diastema
Geologia
Petita interrupció en la sedimentació entre dues capes adjacents que representa una no deposició o erosió local però no un canvi en les característiques generals de la sedimentació (estratigrafia).
desguassar
Geologia
Desembocar l’aigua d’un riu a la mar, en un llac o en un altre riu.
Hom classifica el desguàs, segons la importància dels corrents concurrents, en afluència afluent o confluència confluent i, segons la forma, en delta o estuari
desembocadura
Geologia
Lloc on es barregen dues masses d’aigua.
Com que aquestes masses són sempre dinàmiques, a les desembocadures s’originen fenòmens geològics molt variats, com ara deltes, dics detrítics, estuaris, ries o cordons litorals Alguns d’aquests fenòmens són originats per moviments epirogenètics, mentre que d’altres depenen de la velocitat i càrrega dels corrents d’aigua La potència erosiva més gran d’un afluent provoca canvis en el perfil del riu principal en alguns casos els corrents marins són prou forts per a obturar la desembocadura d’alguns rius i obliguen a formar cordons litorals
descamació
Geologia
Forma de meteorització consistent en la fragmentació de les roques en plaques primes, produïda per l’augment de volum dels grans de silicats en hidratar-se o bé per canvis tèrmics bruscs.
És freqüent en les roques esquistoses i també en roques massisses granits, basalts, etc i origina blocs arrodonits
descalcificació
Geologia
Eliminació, en el sòl, del calci present en el complex d’adsorció.
Generalment és associada a una acidificació progressiva
descalcificació
Geologia
Forma d’erosió que consisteix en la desaparició del carbonat càlcic (CO3Ca) de les roques calcàries.
És produït per la dissolució d’aquest en les aigües que tenen un alt contingut de diòxid de carboni, amb el qual forma el bicarbonat càlcic, molt soluble La descalcificació és el procés fonamental de la formació del relleu càrstic