Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Alportià
Geologia
Estatge del Namurià A d’Anglaterra (Silesià, Carbonífer, Paleozoic), que jeu damunt el Chokerià i sota el Kinderscoutià.
L’estratotip és a la vall d’Alport Derbyshire, Anglaterra
Caradocià
Geologia
Estatge de l’Ordovicià, situat sobre el Llandeilià i sota l’Ashgil·lià.
L’estratotip és a Caradoc Shropshire, Anglaterra
Ludlowià
Geologia
Tercera sèrie del Silurià superior, situat damunt el Wenlockià i sota el Pridolià.
La localitat tipus és a Ludlow Shropshire, Anglaterra
Bartonià
Geologia
Estatge de l’Eocè, situat damunt del Biarritzià (al qual, a vegades, hom ha considerat equivalent) i sota del Priabonià, a la zona que separa l’Eocè mitjà del superior.
L’estratotip és a Barton-on-sea costa del Hampshire, Anglaterra
Bathonià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Dogger (o Juràssic mitjà), situat sota el Cal·lovià i sobre el Bajocià.
L’estratotip és a les calcàries oolítiques de Bath, prop de Bristol Anglaterra
Skiddavià
Geologia
Estatge obsolet, equivalent a l’Arenigià, de l’Ordovicià.
L’estratotip és a les Skiddaw Slates llicorelles de Skiddaw de Lake District Anglaterra
Wenlockià
Geologia
Segona sèrie (i època) del Silurià superior, situat damunt el Llandoverià i sota el Ludlowià.
L’estratotip és a les calcàries i les llicorelles fossilíferes de Wenlock Shropshire, Anglaterra
Downtonià
Geologia
Unitat estratigràfica d’Anglaterra, situada en el trànsit Silurià-Devonià.
A la localitat tipus, Downton Shorpshire, la formació constitueix la base de l' Old Red Sandstone ‘vell gres roig’
Caledonià
Geologia
Cicle orogènic produït durant el Paleozoic inferior, al final del Silurià i al principi del Devonià.
Afectà sectors del nord i el nord-est d’Europa Irlanda, Galles, l’Anglaterra septentrional, Escòcia, Noruega, el nord d’Àsia, Alaska, el Canadà i també Austràlia
Cal·lovià
Geologia
Quart i darrer estatge (o edat) del Dogger (o Juràssic mitjà), situat damunt del Bathonià i sota l’Oxfordià.
El nom prové de Calloviensis , nom llatí de Kellaways Wittshire, Anglaterra, on hi ha l’estratotip Abans del 1962 hom el considerava part del Malm o Juràssic superior