Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
angle de fregament intern
Geologia
Angle de fregament entre dos plans de la mateixa roca o d’un sòl.
Està determinat per la cohesió de la roca o sòl, i permet establir la capacitat portant d’un terreny i la seva estabilitat a l’esllavissament
azimut
Geologia
Angle, comprès en un pla horitzontal, format pel pla visual que passa per un punt i una direcció fixa; aquesta direcció és la determinada pel radi del cercle graduat del goniòmetre, que passa per l’origen d’aquest cercle.
Així, l’angle format per dues direccions AB i AE serà expressat per EAB = Θ ab- Θ ae , essent Θ ab i Θ ae els azimuts de les direccions corresponents en general, la mesura d’un angle serà la diferència dels azimuts dels seus costats
declinòmetre
Geologia
Aparell que serveix per a mesurar la declinació magnètica d’un lloc.
És basat en la mesura directa de l’angle que forma l’eix d’una agulla imantada molt sensible amb el meridià del lloc
escissòmetre
Geologia
Aparell utilitzat en l’assaig triaxial de terres, que consta d’una tija llarga que porta a l’extrem dues làmines rectangulars disposades en planta en forma de creu.
La resistència de les terres al moviment de les làmines en fer girar la tija dóna valors representatius del grau de cohesió de les terres i de llur angle de fricció interna
cabussament
Geologia
Disposició en l’espai d’un pla d’estratificació, de fractura o d’esquistositat.
Hom el defineix quantitativament mitjançant dos valors el sentit de la línia de màxima inclinació del pla, mesurat amb una brúixola, i l’angle entre la màxima inclinació i el pla horitzontal, mesurat amb un clinòmetre
subgrà
Geologia
Cadascun dels dominis o porcions limitades per acumulacions de dislocacions dins d’un gra o cristall.
Cada subgrà està poc deformat internament té poques dislocacions lliures, i presenta lleugeres diferències d’orientació cristallogràfica que es manifesten en diferent angle d’extinció al microscopi respecte dels seus veïns La divisió dels cristalls en subgrans es forma per un procés de redistribució de dislocacions en l’interior del cristall anomenat poligonització
discordança
Geologia
Relació entre estrats superposats i sedimentats amb un interval de temps de separació en el qual hi hagué moviments orogènics, epirogènics, forta erosió o discontinuïtat en la sedimentació de les capes.
Hom pot distingir diverses classes de discordança aconformitat , si les roques de la base no són estratificades, com les roques cristallines, discordança angular , si les roques basals són estratificades però els plans d’estratificació formen angle amb els de les capes superiors, disconformitat, i pseudoconformitat o paraconformitat , si ambdues sèries són paralleles però la superfície que les separa és difícilment visible
cisalles de Riedel
Geologia
Cisalles o falles secundàries que es troben dins d’una zona de cisalla major.
Les cisalles de Riedel formen dos sistemes conjugats, anomenats R i R’, oblics respecte de les vores de la zona de cisalla major El sistema R és sintètic respecte al sentit de moviment de la cisalla major i es disposa a un angle de 10-15° respecte de les vores, mentre que el sistema R’ és antitètic i es disposa a 75-80° Aquestes estructures foren produïdes experimentalment per Riedel el 1929, en models analògics d’argila, i han estat reconegudes en zones de cisalla naturals
parell
Geologia
Conjunt de dues mesures d’un mateix angle consecutives i de sentit invers.
declinar
Geologia
Formar una agulla imantada o un pla vertical un cert angle amb el meridià.