Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Catarqueà
Geologia
Unitat geocronològica (però no cronoestratigràfica) situada sobre l’Arqueà i que, amb categoria d’era, fa referència a tot l’espai de temps transcorregut des de la formació o individualització de la Terra, com a planeta, fins a la primera roca arqueana, la més antiga fins ara trobada dins el registre de les datacions radiocronomètriques.
Es tracta, doncs, d’una unitat de temps de la qual, per exclusió, no ha romàs cap testimoni El lapse de temps del Catarqueà pot ésser de 800 milions d’anys dels -4,6 Ga als 3,8 Ga, essent 1 Ga= 10 9 anys El Catarqueà representa tots els anomenats temps pregeològics , d’una Terra en formació i en diferenciació geoquímica, a la qual després s’hi genera la primera escorça i les primeres segregacions siàliques que haurien format els protocontinents Aquesta escorça hauria pogut ésser reabsorbida per uns efectes de subducció, potser molt més actius que els d’ara, però de mecanisme semblant aquesta…
advecció
Geologia
Transport de calor dins l’escorça terrestre per mitjà d’un agent, com ara un fluid.
L’advecció constitueix un mecanisme alternatiu al de la conducció i pot causar metamorfisme en les roques
tel·lúric | tel·lúrica
Geologia
Dit de les roques d’origen terrestre, per oposició a les extratel·lúriques, com és ara els uranòlits.
imbricació
Geologia
Estructura de blocs de roca solapats i limitats per falles inclinades, que convergeixen en fondària en una falla basal.
És característica en els cinturons d’encavalcament de les serralades, com ara els Pirineus
hemipelagita
Geologia
Sediment o roca sedimentària formada per una barreja de material terrigen (generalment decantat a partir d’un corrent) i material pelàgic (restes de microorganismes).
És característica d’ambients marins d’una certa fondària, com ara els talussos o els glacis continentals
emplaçament
Geologia
Fet pel qual una massa de matèria s’immobilitza després d’un cert desplaçament.
Pot ésser una massa de roca eruptiva, com és ara un batòlit granític, o un mantell de corriment
transpressió
Geologia
Tipus de deformació consistent en una combinació de cisalla simple transcorrent i escurçament perpendicular a la zona de cisalla.
Pot donar-se a escala regional, com per exemple en zones de convergència obliqua de plaques, o a escala local, com ara en inflexions o zones de relleu amb falles i zones de cisalla
sincrònic | sincrònica
Geologia
Dit de qualsevol fenomen geològic o roca que es formà al mateix temps, contemporàniament o simultàniament.
Aquest terme és aplicat a les superfícies de les roques sedimentàries en les quals cada punt té la mateixa edat geològica, com és ara els límits cronoestratigràfics d’una successió contínua i no interrompuda
greisen
Geologia
Agregat poc consolidat de quars i filosilicats produït per alteració hidrotermal de roques granítiques, poc després del seu emplaçament.
Les miques solen pertànyer a les espècies moscovita o lepidolita, i hi ha minerals accessoris com ara fluorita, turmalina i caolinita Els greisen tenen un aspecte granular i groller, de vegades setinat, a causa del seu contingut en mica blanca, i alguns d’ells presenten mineralitzacions productives d’estany i de tungstè