Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
argiles bigarrades
Geologia
Argiles de diferents colors del Tries superior de fàcies Keuper.
Lies
Geologia
Primera sèrie (i època) del Juràssic, compresa entre el Retià i el Dogger (o Juràssic mitjà), formada per argiles, denominada també Liàsic, Juràssic inferior o Jura negre.
El Lies se subdivideix en Hettangià, Sinemurià, Pliensbaquià i Toarcià La transgressió marina s’aferma a Europa amb el Hettangià, a partir del qual comencen a dipositar-se argiles i margues, de vegades esquistoses, riques en ammonits piritosos i lamellibranquis, especialment del gènere Posidonia En el jaciment alemany de Holzmaden, del Toarcià, són molt abundants els ictiosaures i peixos, i apareixen per primera vegada els plesiosaures Quant a la fauna terrestre, en el Lies apareixen els pterosaures i els primers mamífers i es desenvolupen enormement els restants grups de rèptils
euxínic | euxínica
Geologia
Dit de l’ambient subaquàtic caracteritzat per circulació restringida o estancada i condicions anaeròbiques.
En els ambients euxínics solen sedimentar-se argiles riques en matèria orgànica no oxidada, que poden constituir roques mare d’hidrocarburs en el registre geològic
Gerard Jakob De Geer
Geografia
Geologia
Geògraf i geòleg suec, professor a l’Escola Superior i director de l’Institut de Geologia d’Estocolm.
Basant-se en el diferent gruix anual dels llims i les argiles glacials varves establí una cronologia geològica, per la qual cosa és considerat un dels creadors de la geocronologia
Keuper
Geologia
Estatge superior del Triàsic germànic amb el qual comença el Mesozoic.
Constituïts per argiles vermelloses, amb una gran quantitat de guix, els terrenys del Keuper són de fàcies terrígenes lacunars que sofriren invasions periòdiques de la mar El nom deriva de la localitat alemanya homònima
Giovanni Arduino
Biologia
Geologia
Naturalista italià, estudiós de les roques i dels volcans.
En la seva obra Giornale de'Criselini 1759 establí una classificació de les roques en primitives poc o gens estratificades, sense fòssils, secundàries estratificades, fossilíferes i terciàries no consolidades o tendres sorres, argiles, etc
solod
Geologia
Sòl salí derivat del solonetz per lixiviació, acidificació i degradació de les argiles.
L’horitzó A, pobre en humus, és blanquinós, quarsós i de reacció àcida, i l’horitzó B és neutre o bàsic Els solods són sòls totalment estèrils
miogeosinclinal
Geologia
Solc d’un geosinclinal, de tipus marginal o asimètric, situat entre dos cratons, amb poca subsidència i on en general no hi ha fenòmens magmàtics.
Els sediments que s’hi dipositen són menys potents que els dipositats a la part externa A les regions més properes als cratons, sovint amb característiques d’ambient geotectònic de plataforma inestable, s’hi poden originar formacions de dolomies i evaporites i, més sovint, argiles i gresos vermellosos
podzolització
Geologia
Procés de formació d’un podzol.
Consisteix bàsicament en l’alteració química de les argiles per acció d’un humus cru molt àcid La podzolització és afavorida pel clima fred i plujós, per una vegetació de bruguera o de coníferes, per una roca mare rica en quars, pobra en materials alterables i sense calcària, i per una situació topogràfica plana
prodelta
Geologia
Part permanentment submergida d’un delta emplaçada per sota del front deltaic i a més profunditat que la zona influïda per l’onatge.
El front deltaic se situa a la gola fluvial, al nivell de la mar, és sorrenc i té la progradació mar endins El prodelta, de pendent suau cap al fons de la conca, és format per fangs i argiles no gaire bioturbats i amb prou feines hi arriben les sorres del front deltaic S'hi dipositen també restes de plantes i molluscs