Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
indicatriu
Geologia
En òptica cristal·lina, superfície tancada que en general correspon a un el·lipsoide triaxial escalè, o lloc comú determinat per tots els radis vectors que representen els índexs de refracció dels raigs de llum en passar per un cristall i en totes les direccions de l’espai.
Els tres índexs principals de refracció caracteritzen els tres eixos ortogonals que defineixen la indicatriu òptica
model de Pratt
Geologia
Model de compensació isostàtica segons el qual l’equilibri s’aconsegueix per mitjà de variacions laterals en la densitat de l’escorça terrestre, considerant la profunditat del límit escorça-mantell uniforme.
D’aquesta manera, les zones topogràficament elevades són sostingudes per material cortical de densitat anormalment baixa, mentre que les zones oceàniques es caracteritzen per escorça de densitat alta
inceptisol
Geologia
Sòl amb un desenvolupament dèbil dels horitzons.
És un dels deu ordres de sòls definits pel sistema de classificació de sòls dels EUA Soil Taxonomy Són sòls joves que es caracteritzen per tenir un o més horitzons en què els materials minerals han estat alterats però no acumulats en un grau significatiu Són els sòls més abundants a la Terra
balanç hídric
Geologia
Resultat de prendre en consideració l’aigua ploguda sobre una zona geogràfica determinada i l’aigua que el sòl ha perdut per evaporació directa o per transpiració a través de les plantes, o per escolament
o circulació dels rius i aigües subterrànies.
El balanç es realitza tenint en compte les precipitacions i pèrdues del sòl hagudes al llarg d’un any, i en resulta una divisió en períodes d' excés d’aigua que humitegen el sòl, períodes d' aprofitament en què la humitat és suficient i l’evaporació estimula la producció agrícola i períodes de dèficit caracteritzats per una constant evaporació del sòl Les diferents zones climàtiques es caracteritzen pels seus balanços hídrics
tipomòrfic | tipomòrfica
Geologia
Dit dels minerals que caracteritzen el conjunt especial de condicions físiques que influeixen en llur formació.
font
Geologia
Indret on l’aigua subterrània brolla o surt a la superfície de la terra.
Les fonts s’originen quan el mantell impermeable aflora i deixa pas a l’aigua del mantell freàtic sobreposat Les fonts són considerades un factor molt favorable al poblament, car sovint, en els nivells d’aflorament, s’estableixen les edificacions humanes i els nuclis de població Des del punt de vista geobotànic, hom pot observar també, en aquests nivells, una gran abundància d’espècies higròfiles Hi ha diferents menes de fonts les fonts termals es caracteritzen per l’elevada temperatura de l’aigua les fonts minerals , o medicinals, duen una aigua rica en substàncies minerals, com…
estructures conjugades
Geologia
Dit de les parelles d’estructures de deformació, siguin falles, plans axials de plecs asimètrics, o kink-bands, que es caracteritzen per tenir el mateix angle de cabussament però en sentit oposat.
Les estructures conjugades es disposen de manera simètrica respecte dels esforços tectònics que les generen
solfatara
Geologia
Terme que designa aquelles obertures en terrenys volcànics per les quals emanen gasos a temperatura elevada (100-300°C) que es caracteritzen pel contingut elevat en SO2, el qual en entrar en contacte amb l’aire és oxidat i forma cristalls de sofre.
Les solfatares, com les fumaroles, són emissions essencialment formades per vapor d’aigua i corresponen a les fases finals de volcans semiextingits
vulcanisme
Aspecte de la regió volcànica d’Olot (vulcanisme)
© Fototeca.cat
Geologia
Fenomen geològic consistent en l’erupció de material rocallós fos (magma) a la superfície de la Terra.
El conjunt de processos sobre la generació, el moviment i la consolidació del magma és denominat activitat ígnia , i hom reserva el terme vulcanisme per als casos en què el magma té accés directe a la superfície, mentre que hom parla de plutonisme quan la consolidació té lloc en profunditat La sortida del material fos es tradueix en la formació de corrents de lava, que constitueixen les colades, mentre que la fuita dels gasos que acompanyen l’erupció se sol manifestar amb explosions, esporàdiques però violentes, que provoquen la projecció de material fragmentari sòlid piroclàstic L’acumulació…
sòl

Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…