Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
progradació
Geologia
Creixement lateral d’un estrat o d’una formació sedimentària que tendeix a reblir una àrea més deprimida, fluvial, lacustre o marina; el creixement vertical, en canvi, és nul o gairebé nul.
L’exemple més patent de progradació és la dels deltes i dels cons de dejecció fluvials, bé que també s’observa a les costes i als cons submarins abissals S'oposa a retrogradació
volcà
Secció i tipus de volcà
© Fototeca.cat
Geologia
Cos geològic de forma generalment cònica, format per l’acumulació de material igni procedent de la consolidació d’un magma que fa erupció a través d’un punt o una fissura de l’escorça de la Terra.
El conducte pel qual accedeix el magma és denominat xemeneia , i en general sobre aquesta se sol formar una depressió en forma de con invertit, que és el cràter A vegades aquesta depressió pot adquirir grans proporcions i adoptar forma de cubeta, i aleshores és anomenada caldera , que pot ésser originada per explosió o per enfonsament o collapse de la part superior d’un con volcànic La forma del volcà és condicionada per diversos factors en primer lloc, pel caràcter central o fissural del vulcanisme, segons que el magma accedeixi al llarg d’una fractura o per un punt determinat en el primer…
precontinent
Geologia
Terme que designa, segons els autors francesos, la part submergida de l’escorça continental que es prolonga més enllà de la línia de costa.
Correspon als sectors dels fons marins que clàssicament han estat denominats plataforma continental i talús continental És també anomenat marge continental Hom hi distingeix correntment tres dominis la plataforma continental , plana, recoberta de sediments de fàcies nerítica, que s’estén de la costa fins a la línia de ruptura de pendent del talús, o en tot cas fins a la isòbata de -200 m el talús continental , per sota dels -200 m, força inclinat i solcat pels canyons submarins i, finalment, la vora continental , de pendent molt més suau que el talús, damunt la qual es dipositen sediments…