Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
rift continental
Geologia
Fossa enfonsada, amb límits elevats i amb activitat volcànica intensa.
En són exemples la fossa renana i les fosses on es troben els Grans Llacs Africans
pont continental
Geologia
Conjunt de terres que constitueixen un lligam entre dos continents i permeten les migracions d’animals terrestres d’un continent a l’altre.
En molts casos la seva existència és postulada hipotèticamnt per explicar les migracions fòssils sense que hi hagi arguments que el demostrin
precontinent
Geologia
Terme que designa, segons els autors francesos, la part submergida de l’escorça continental que es prolonga més enllà de la línia de costa.
Correspon als sectors dels fons marins que clàssicament han estat denominats plataforma continental i talús continental És també anomenat marge continental Hom hi distingeix correntment tres dominis la plataforma continental , plana, recoberta de sediments de fàcies nerítica, que s’estén de la costa fins a la línia de ruptura de pendent del talús, o en tot cas fins a la isòbata de -200 m el talús continental , per sota dels -200 m, força inclinat i solcat pels canyons submarins i, finalment, la vora continental…
aulacogen
Geologia
Conca llarga i estreta limitada per falles normals que s’estén en l’escorça continental.
La seva orientació, que fa un angle elevat amb el marge continental adjacent, determina la direcció de sistemes de falles d’escala regional que segmenten el sòcol del crató La sèrie sedimentària presenta un gruix de milers de metres i a la part inferior les roques es troben deformades i metamorfitzades Hi apareixen també roques evaporítiques degudes a dessecacions intermitents a la primera fase de formació de la conca, com també roques volcàniques resultants d’un vulcanisme inicial de caràcter bimodal basalt-riolita El seu origen ha estat lligat a la teoria de la tectònica de…
Pontià
Geologia
Antiga divisió estratigràfica del Miocè superior continental.
Equival als actuals Andalusià i Tortonià En constitueixen l’estratotip les calcàries d’Odessa Ucraïna, prop de la mar Negra
Vil·lafranquià
Geologia
Estatge continental que cavalca entre el Pliocè i el Quaternari.
És situat per sobre del Ruscinià
geosinclinal
Fases de l’evolució geosinclinal. De dalt a baix: de vacuïtat, d’emplenament, de plegament i de migració de l’orogènia
© Fototeca.cat
Geologia
Part de l’escorça terrestre que s’enfonsa i s’omple de roques sedimentàries o roques volcàniques i pot tenir gruixos de milers de metres.
Els geosinclinals es localitzen als marges de les plaques litosfèriques el moviment d’aquestes plega els sediments i origina les cadenes muntanyoses, segons la tectònica de plaques Hom en pot distingir de dos grans tipus el parageosinclinal quan se situa en l’escorça continental, i l' ortogeosinclinal , en l’escorça oceànica, o entre l’escorça oceànica i la continental J Auboin 1965 divideix els geosinclinals en miogeosinclinals , propers al crató i amb pocs sediments, i eugeosinclinals , més llunyans del crató amb més abundància de sediments i roques volcàniques
obducció
Geologia
Procés tectònic mitjançant el qual una part important de l’escorça oceànica representada generalment per complexos ofiolítics recobreix extensament una escorça continental (marge continental o arc insular).
Aquest dispositiu és l’invers de la subducció
Calabrià
Geologia
Divisió del Quaternari amb categoria d’estatge marí de la Mediterrània.
L’equivalent continental és el Villafranquià
dipòsit
Dipòsit de sediments al Montsec de Rúbies
© Fototeca.cat
Geologia
Conjunt de sediments acumulats per un mateix sistema erosiu.
Pot ésser de diferents classes, segons el lloc on ha estat format hi ha dipòsits d’origen marí, lacustre, fluvial, fluvioglacial, glacial, continental o eòlic