Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
tectònica de plaques

Mapa de les grans plaques litosfèriques (la llargària de les fletxes és proporcional a la velocitat de desplaçament de les plaques)
© Fototeca.cat
Geologia
Hipòtesi segons la qual la part superficial de la Terra (litosfera) és formada per plaques rígides, d’un centenar de quilòmetres de gruix, que ‘‘suren’’ damunt l’astenosfera, més plàstica.
Aquestes plaques poden tenir escorça oceànica i continental o totes dues alhora Hi ha zones on apareix material nou zona d’acreció i d’altres on la placa s’enfonsa zona de subducció Aquest fet produeix un moviment de les plaques, que es tradueix en la unió o la separació dels continents Les primeres teories sorgiren de l’observació que la forma de la costa W d’Àfrica corresponia bastant perfectament amb la de l’E de l’Amèrica del Sud, la qual cosa féu pensar en una remota unió d’ambdós continents Wegener 1912 enuncià la teoria de la deriva dels continents, que comparava el moviment dels…
cavall bernat

El cavall bernat de Montserrat
Centelleja (CC BY-NC-ND 2.0)
Geologia
Designació de certes roques individualitzades, relacionades, probablement, amb un antic culte fàl·lic precristià.
Hi ha, per exemple, una llegenda referida al Cavall Bernat de Montserrat, que afirma que tot aquell que n'abasti el cim haurà de sofrir canvi de sexe La formació d’aquestes roques és d’origen divers els de Montserrat i de Sant Llorenç de Munt són el resultat de l’erosió diferencial damunt conglomerats els d’Alzira, de Pollença, de la mola de Llaberia, de les Medes i del cap de Norfeu, al cap de Creus els dos darrers conserven la forma de Carall Bernat , són d’origen càrstic el de Platja d’Aro és modelat per les onades damunt el granit costaner el Carallot dels…
hidrosfera
Geologia
Mantell d’aigua que envolta el globus terraqüi i que en cobreix, aproximadament, els dos terços de la superfície.
Comprèn l’aigua dels oceans, de les mars, dels llacs i dels rius Per damunt d’aquest mantell d’aigua sobresurt la litosfera
sostre
Geologia
Part superior d’una capa en el moment de dipositar-se.
Si, per raons tectòniques, les capes tenen el sostre a la part inferior, aleshores la sèrie és invertida i, per tant, els materials més nous són a sota i no al damunt com fóra el cas normal
regel
Física
Geologia
Formació de gel a partir de l’aigua líquida, prèviament fosa per compressió, quan disminueix novament la pressió sobre el sistema.
És un fenomen característic dels pocs materials que, com l’aigua, tenen una densitat més gran a l’estat líquid que al sòlid, i és el responsable de bona part de l’acció erosiva de l’aigua damunt les roques
motlle
Geologia
Figura d’alguna estructura o animal que queda en un sediment en consolidar-se aquest.
En un sediment tou poden produir motlles el corrent d’aigua, l’impacte de pedres, les petjades d’animals, etc Si damunt d’ells es dipositen capes de materials més compactes, aquestes s’adapten a les formes preexistents i en consolidar-se donen llur forma “en negatiu”
escorça terrestre
Geologia
Zona més externa de la Terra al damunt de la discontinuïtat de Mohorovičić.
Autunià
Geologia
Divisió del Permià inferior, situada damunt de l’Estefanià i sota el Saxonià.
Pren el nom de la localitat francesa d’Autun Borgonya
Artinskià
Geologia
Tercer estatge del Permià inferior, situat damunt del Sakmarià i sota del Kungurià.
És equivalent a l’Autunià superior
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina