Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Eemià
Geologia
Estatge del Quaternari, corresponent al darrer interglacial Riss-Würm.
Elanià
Geologia
Quart i darrer estatge (i edat) del Cambrià inferior, situat damunt el Lenià.
Retià
Geologia
Darrer estatge del Triàsic, situat damunt del Norià i sota de l’Hettangià.
L’estratotip és a les llicorelles i calcàries dels Alps Rètics
Quaternari
Representació d’un cavall del període del Quaternari a les coves de Las Caus, a França
© Corel Professional Photos
Geologia
Darrer sistema o període de l’escala cronoestratigràfica o geocronològica, per sobre del Terciari.
Ambdós formen l’era o eratema anomenada Cenozoic El Quaternari és caracteritzat per l’aparició de l’home i per l’alternança de temps freds que permeten la formació d’extensos recobriments de glaç glaciacions i de temps de clima més calent Les variacions climàtiques provoquen migracions i canvis faunístics importants Desapareixen en el Quaternari, entre altres, el megateri, el mamut i l’os de les cavernes La flora reflecteix fidelment els canvis climàtics Els dipòsits deguts a l’acció de les glaceres formen una part important dels materials quaternaris Entre els dipòsits continentals són també…
Permià
Geologia
Darrer període o sistema del Paleozoic o era primària, situat per sobre del Carbonífer.
Comprèn els temps entre -286 i -248 milions d’anys A la plataforma russa, el Permià inferior és compost dels estatges asselià , sakmarià, artinskià i kungurià , i el Permià superior ho és dels estatges ufimià, kazanià i tatarià Els autors francesos l’han dividit en Autunià, Saxonià i Turingià Murchison el 1845 el definí als Urals i li donà nom derivant-lo de la ciutat de Perm’ Marca un dels canvis més importants de la història geològica, el pas de l’era primària a la secundària S'hi esdevingué una extraordinària crisi biològica, en la qual s’extingiren gairebé la meitat de les famílies d’…
Albià
Geologia
Sisè i darrer estatge del Cretaci inferior, situat damunt l’Aptià i sota el Cenomanià.
L’estratotip és a Dienville, departament de l’Aube França
Portlandià
Geologia
Tercer i darrer estatge del Malm, que descansa sobre el Kimmeridgià i sota el Berriasià.
El límit superior és dubtós per aquesta raó hom prefereix el seu equivalent oriental i de fàcies netament marines el Titonià i el Volgià L’estratotip és a les Portland Sands de l’illa de Portland Anglaterra
Cal·lovià
Geologia
Quart i darrer estatge (o edat) del Dogger (o Juràssic mitjà), situat damunt del Bathonià i sota l’Oxfordià.
El nom prové de Calloviensis , nom llatí de Kellaways Wittshire, Anglaterra, on hi ha l’estratotip Abans del 1962 hom el considerava part del Malm o Juràssic superior
Cretaci
Geologia
Darrer període i sistema de l’era Secundària situat per sobre del Juràssic i per sota del Paleocè (era Terciària).
El nom ve de la creta , material abundant en aquest període Sembla que s’inicià fa uns 140 milions d’anys i que en durà uns 79 milions Fou una època d’una gran intensitat orogènica, en especial en el continent americà, i l’activitat magmàtica fou molt extensa els Pirineus, els Balcans, els Andes, l’Amèrica del Nord grans batòlits, el Dècan colades basàltiques que assoliren 300000 m 2 de superfície i 7000000 m 3 de volum total S'aixecaren els Alps de sota de la mar de Tetis i, vers l’est, els Carpats i les serralades de l’Himàlaia El clima no presentava grans diferències amb el del Juràssic a…
Maastrichtià
Geologia
Sisè i darrer estatge (i edat) del Cretaci superior, i també del Mesozoic, situat damunt el Campanià i sota el Danià.
L’estratotip és a Maastricht Limburg, Països Baixos