Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
esquistositat
Geologia
Fàbrica planar i repetitiva produïda per processos de deformació dúctil en roques metamòrfiques de tipus esquist.
És un tipus de foliació que a escala microscòpica és definida principalment per fillosilicats o amfíbols orientats, tot i que també pot ser definida per grans de quars o de feldespat aixafats i amb orientació preferent Actualment, sol restringir-se l’ús d’aquest terme per a les roques amb les característiques descrites, malgrat que antigament s’utilitzava en sentit ampli per a denominar qualsevol tipus de fàbrica planar o foliació Igualment que altres tipus de foliació, sol disposar-se parallela al pla axial dels plecs, representant els plans de màxim aixafament de…
formació
Geologia
Conjunt d’estrats que formen una porció significativa en la successió estratigràfica d’una àrea determinada.
Té les característiques següents una composició litològica definida o una successió característica interstratificada, una separació litològica que hom pot observar des de les unitats situades per sobre i per sota d’aquesta, i la possibilitat de poder correlacionar diferents successions estratigràfiques Les formacions s’anomenen pels noms geogràfics de l’àrea on és típic el desenvolupament de la unitat
Würmià
Geologia
Darrera glaciació plistocena de les regions alpines europees.
Fou definida a la vall del riu Würm, afluent del Danubi al SW de Munic Hom ha dividit el Würmià en tres estadis o fases el Würmià I , el Würmià II i el Würmià III És equivalent a la glaciació del Vístula del Nord d’Europa, i de la del Wisconsin de l’Amèrica del Nord
farina de falla
Geologia
Roca de gra molt fi i poc consolidada produïda per processos fràgils (fracturació i fricció) en zones de falla.
Les farines de falla contenen menys del 30% de fragments de roca visibles, envoltats per una matriu fina de mida de gra entre 0,1 i 100 µm Aquest fet les diferencia de les bretxes de falla, que contenen més del 30% de fragments grans En alguns casos, les farines de falla poden presentar foliació, definida per plans de lliscament secundaris repetitius o per fillosilicats orientats
Garumnià
Geologia
Formació lacustre del Cretaci terminal i del Paleocè definida al SW de França i als Pirineus.
A la Catalunya mediterrània engloba fàcies comprensives del Maastrichtià fins al Thanetià Als Pirineus meridionals, aquesta unitat és coneguda com a Formació de Tremp
rizosfera
Botànica
Geologia
Volum de sòl en contacte directe amb les arrels d’una planta.
La rizosfera no és una regió ben definida ni homogènia És plena de microorganismes, com per exemple algues, bacteris, fongs i virus, i components de la microfauna, com amebes, artròpodes, flagellats i nematodes La planta aporta a la rizosfera entre 50 i 100 mg de matèria orgànica per cada gram d’arrel, i els microorganismes realitzen activitats metabòliques de les quals la planta es beneficia El conjunt d’interaccions que s’estableixen s’anomena efecte rizosfèric L’estimulació dels microorganismes de la rizosfera gràcies a l’efecte rizosfèric es quantifica per la raó entre el…
orogènesi rodaniana
Geologia
Fase de plegament neoalpina, definida per Stille (1924), que s’esdevingué entre el Miocè i el Pliocè, fa tres milions d’anys.
Durant la “crisi de salinitat” o de dessecament del Messinià provocà el tancament de l’estret de Gibraltar, o el seu equivalent situat més al N Als Països Catalans afectà la franja costanera, els Pirineus i les Balears
Pridolià
Geologia
Unitat del Silurià superior, definida com a sèrie o estatge (i època o edat), situada damunt el Ludlowià i sota el Devonià.
associació magmàtica
Geologia
En els grans conjunts eruptius regionals, agrupació natural de roques diferents que constitueixen una família ben definida des d’un punt de vista químic i mineralògic.
Malgrat l’aparent diversitat i la desconnexió entre les roques presents en un conjunt eruptiu regional, l’anàlisi química i mineralògica posa de manifest l’existència de sèries contínues en les quals les variacions s’efectuen de faisó lineal
cenozona
Geologia
Estrat o grup d’estrats caracteritzat per una associació natural d’individus fòssils que pot ésser definida basant-se en tots ells o restringint-se als d’un sol tipus.
És un terme bioestratigràfic, una de les divisions d’una biozona o zona