Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Dogger
Geologia
Segona sèrie (i època) del Juràssic, o Juràssic mitjà, compresa entre el Lies i el Malm.
El nom prové de dog ‘gos’, que designa unes concrecions gresoses arrodonides que presenta la sèrie anglesa en el comtat de York El Dogger correspon al Jura bru de Suàbia És dividit en quatre estatges d’antic a modern Aalenià, Bajocià, Bathonià i Callovià
B
Geologia
Lletra que designa, en el sòls, l’horitzó d’acumulació.
És enriquit en humus, ferro, argila o calç per obra de les aportacions de l’aigua descendent que s’infiltra després d’haver travessat l’horitzó A lixiviació Sol ésser, per tant, més compacte que l’horitzó A, i presenta sovint una coloració més viva i algun tipus d’estructura
graben
Geologia
Mot amb què hom designa la fossa tectònica o fossa d’enfonsament
.
gresos bigarrats
Geologia
Terme amb què hom designa la fàcies gresosa del Triàsic inferior o Buntsandstein.
Ca
Geologia
Símbol que designa, en els sòls, els horitzons constituïts bàsicament per carbonat càlcic.
A
Geologia
Lletra que designa l’horitzó superior dels sòls, més fosc, més solt i més humífer, en general, que els de sota.
En aquest horitzó hom distingeix la capa superior A o o constituïda per la fullaraca, l’A o , constituïda per humus cru, i la capa A pròpiament dita
Permocarbonífer
Geologia
Terme que designa algunes formacions locals del Paleozoic superior, de les quals no és possible de precisar si són permianes o carboníferes.
precontinent
Geologia
Terme que designa, segons els autors francesos, la part submergida de l’escorça continental que es prolonga més enllà de la línia de costa.
Correspon als sectors dels fons marins que clàssicament han estat denominats plataforma continental i talús continental És també anomenat marge continental Hom hi distingeix correntment tres dominis la plataforma continental , plana, recoberta de sediments de fàcies nerítica, que s’estén de la costa fins a la línia de ruptura de pendent del talús, o en tot cas fins a la isòbata de -200 m el talús continental , per sota dels -200 m, força inclinat i solcat pels canyons submarins i, finalment, la vora continental , de pendent molt més suau que el talús, damunt la qual es dipositen sediments…