Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
esquerda de dessecació
Esquerdes de dessecació a Pucusana, prop de Lima (Perú)
Miguel Vera León (CC BY 2.0)
Geologia
Esquerda que es produeix per dessecació de la superfície d’un dipòsit sedimentari de gra fi.
Aquestes esquerdes s’encreuen entre si i divideixen la superfície del terreny en polígons irregulars que poden mesurar des de pocs millímetres fins a un metre de diàmetre Quan es troben fossilitzades en dipòsits antics s’empren com a indicadors ambientals i de polaritat dels estrats
Messinià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Miocè superior marí, situat damunt el Tortonià i sota el Pliocè inferior.
Hom ha proposat de substituir-lo pel terme Andalusià Caracteritzat per la dessecació de la Mediterrània, la qual cosa afavorí un intercanvi faunístic entre el continent africà i l’eurasiàtic
diàclasi
Geologia
Fractura en una roca rígida sense desplaçament relatiu dels dos fragments.
Pot ésser originada per causes internes de la roca dessecació, hidratació, refredament o per causes externes terratrèmols, corbament de les capes Rarament, es forma una sola diàclasi, sinó que es formen famílies relacionades entre elles per l’origen i la direcció
fissura
Geologia
Esquerda en una massa rocallosa, generalment compacta (granit, basalt, calcària), originada per compressió, dessecació o refredament.
Aquest terme és utilitzat preferentment per a designar les esquerdes de petites dimensions
Miocè
Geologia
Època (i sèrie) del Terciari superior, compresa entre l’Oligocè i el Pliocè.
S'inicià fa 24,6 milions d’anys i finalitzà fa uns 5,1 milions d’anys Com durant tot el Terciari, el clima en el Miocè s’anà refredant progressivament això no obstant, es mantingué més càlid que en l’Oligocè i el Pliocè El Miocè fou una època de grans esdeveniments faunístics En el Miocè inferior el contacte entre el continent africà i l’eurasiàtic afavorí l’intercanvi de fauna en ambdós sentits, mitjançant l’existència d’un corredor en el Pròxim Orient Entre els elements faunístics nouvinguts procedents d’Àfrica s’han trobat, en el registre fòssil peninsular, els primers proboscidis, com…
sòl
Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…