Resultats de la cerca

L' actualisme sosté que els fenòmens bruscs no es produeixen sinó accidentalment, i que les modificacions són lentes

El geomagnetisme és conegut des de temps ancestrals, però no fou fins al s XIX, amb Gauss, que hom el plantejà d’una manera científica A partir d’aleshores hom té coneixença que la Terra es comporta com una gran dinamo i que la seva part més interna, de natura metàllica, s’ha transformat en un gran imant per inducció dels corrents elèctrics existents en les zones perifèriques A la Terra es desenvolupen dos camps magnètics diferents un camp intern permanent, que comprèn el 92% del moment magnètic terrestre, i un camp extern, denominat magnetosfera , que és molt variable i només comprèn el 8%…

Com que aquestes masses són sempre dinàmiques, a les desembocadures s’originen fenòmens geològics molt variats, com ara deltes, dics detrítics, estuaris, ries o cordons litorals Alguns d’aquests fenòmens són originats per moviments epirogenètics, mentre que d’altres depenen de la velocitat i càrrega dels corrents d’aigua La potència erosiva més gran d’un afluent provoca canvis en el perfil del riu principal en alguns casos els corrents marins són prou forts per a obturar la desembocadura d’alguns rius i obliguen a formar cordons litorals

L’edat pot ésser determinada relativament a d’altres roques o fenòmens geològics datació relativa o bé mitjançant tècniques de datació absoluta datació La geologia, com a història de la Terra, disposa d’una escala del temps geològic i d’unes mesures Hom comença a comptar el temps geològic des del moment que la Terra assolí la massa present, que probablement coincideix amb la formació de l’escorça sòlida i que acaba en el moment actual Hi ha dos tipus d’unitats per a mesurar el temps geològic les unitats cronoestratigràfiques , o unitats basades en la successió dels estrats, i les unitats…

Els ciclotemes poden ésser originats per una repetició de moviments de subsidència en l’àrea de sedimentació, o d’alçament de les àrees veïnes, o per fenòmens climàtics

Les primeres glaciacions que hom demostrà científicament foren les del període Plistocè Entre el 1821 i el 1835 Venetz i Charpentier provaren que trossos pertanyents a roques exclusives dels Alps Centrals es trobaven àmpliament disseminats per les planes suïsses, i en deduïren, correctament, que devien haver estat transportats per ampliacions anteriors de les actuals glaceres alpines Aquesta teoria fou, però, rebutjada Posteriorment, JLR Agassiz demostrà l’associació entre els blocs transportats i el poliment existent en el llit rocallós, pel qual l’antiga glacera havia lliscat, i demostrà…

Les fotografies aèries mostren, de vegades, detalls geològics difícils de detectar sobre el terreny També són emprades per a fer cartografies geològiques de zones poc accessibles, com ara grans àrees dels estats africans Les fotografies aèries poden ésser utilitzades per a fer aixecaments topogràfics Per a la interpretació dels fenòmens geològics a gran escala hom utilitza fotografies realitzades des de satèllits

És un tipus de foliació que pot definir-se per aixafament dels grans que componen la roca, per reorientació de minerals d’hàbit planar, per recristallització, o per fenòmens de dissolució en plans determinats En una sèrie estratigràfica plegada, el clivatge sol disposar-se de forma parallela al pla axial dels plecs Una roca amb clivatge sol clivellar-se en plans parallels, com és el cas de les pissarres