Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
orogènesi
Geologia
Una de les fases del cicle geològic durant la qual es formen les muntanyes.
És anomenada també orogènia El terme “orogènesi” fou proposat per Haarmann i modificat per Stille Els processos orogènics es desenvolupen relativament en poc temps i en diverses fases a més, són lligats a moviments relatius d’uns elements terraqüis respecte a d’altres i a la creació de noves estructures tectòniques Una característica fonamental dels moviments orogènics és llur discontinuïtat en el temps, ja que en la dinàmica de l’escorça terrestre se succeeixen períodes d’una gran intensitat orogènica i altres de gran calma, els quals són els de més gran durada L’orogènesi comença amb la…
Quaternari
Representació d’un cavall del període del Quaternari a les coves de Las Caus, a França
© Corel Professional Photos
Geologia
Darrer sistema o període de l’escala cronoestratigràfica o geocronològica, per sobre del Terciari.
Ambdós formen l’era o eratema anomenada Cenozoic El Quaternari és caracteritzat per l’aparició de l’home i per l’alternança de temps freds que permeten la formació d’extensos recobriments de glaç glaciacions i de temps de clima més calent Les variacions climàtiques provoquen migracions i canvis faunístics importants Desapareixen en el Quaternari, entre altres, el megateri, el mamut i l’os de les cavernes La flora reflecteix fidelment els canvis climàtics Els dipòsits deguts a l’acció de les glaceres formen una part important dels materials quaternaris Entre els…
oncòlit
Geologia
Concreció calcària esfèrica ovoide formada per capes concèntriques.
Es formen en aigües marines o lacustres per encrostament de capes d’algues blaves o verdes al voltant d’un nucli
concreció
Geologia
Acumulació, a partir d’un nucli original, de partícules diferents, que s’uneixen per formar petites masses entre els sediments.
Actualment es formen, a les regions abissals, concrecions d’òxid de manganès, d’una gran importància econòmica D’altres tipus són les concrecions de sílice, fosfat càlcic, calcàries
terra bruna
Geologia
Nom aplicat als sòls de perfil A(B)C, amb humus de tipus mull forestal, caracteritzats per la feble lixiviació de les argiles i del ferro.
El color bru hi és degut al complex argillohúmic i als òxids de ferro hidratats que envolten les partícules del sòl Les terres brunes es formen sobre diversos tipus de roca mare, en regions de clima temperat i relativament humit
diàclasi
Geologia
Fractura en una roca rígida sense desplaçament relatiu dels dos fragments.
Pot ésser originada per causes internes de la roca dessecació, hidratació, refredament o per causes externes terratrèmols, corbament de les capes Rarament, es forma una sola diàclasi, sinó que es formen famílies relacionades entre elles per l’origen i la direcció
associació mineral
associació mineral de sofre i baritina
© Fototeca.cat
Geologia
Conjunt d’espècies minerals que hom troba presents, en proporcions que poden variar ampliàment, en una roca o en un sòl, i que constitueix un dels trets característics d’aquests.
Es tracta, unes vegades, de minerals que es formen en condicions idèntiques, conjuntament jaciments primaris en d’altres, els minerals han estat formats a d’altres indrets, segons processos diferents, i han estat reunits posteriorment aquest és el cas de les roques sedimentàries i dels sòls
formació
Geologia
Conjunt d’estrats que formen una porció significativa en la successió estratigràfica d’una àrea determinada.
Té les característiques següents una composició litològica definida o una successió característica interstratificada, una separació litològica que hom pot observar des de les unitats situades per sobre i per sota d’aquesta, i la possibilitat de poder correlacionar diferents successions estratigràfiques Les formacions s’anomenen pels noms geogràfics de l’àrea on és típic el desenvolupament de la unitat
discordança
Geologia
Relació entre estrats superposats i sedimentats amb un interval de temps de separació en el qual hi hagué moviments orogènics, epirogènics, forta erosió o discontinuïtat en la sedimentació de les capes.
Hom pot distingir diverses classes de discordança aconformitat , si les roques de la base no són estratificades, com les roques cristallines, discordança angular , si les roques basals són estratificades però els plans d’estratificació formen angle amb els de les capes superiors, disconformitat, i pseudoconformitat o paraconformitat , si ambdues sèries són paralleles però la superfície que les separa és difícilment visible
boudin
Geologia
Estructura tectònica resultat del procés de boudinage
.
En les estructures de boudinage , s’entén per boudin cada un dels cossos o peces prismàtiques del rosari que les formen Les capes o venes que desenvolupen boudins són més competents que les roques que les envolten, raó per la qual mostren un comportament més fràgil i s’estiren, aprimen i trenquen, mentre que les roques encaixants flueixen de forma més homogènia al seu voltant