Resultats de la cerca

Estudià a Cambridge i fou nomenat capellà a la Companyia de l’Índia Oriental A Calcuta féu experiments sobre la isostàsia i el 1854 desenvolupà la seva teoria

Hom observa el mascaret als estuaris de la Gironda Occitània, Sena França, Severn i Trant Gran Bretanya, Petitcidiac i Colorado EUA, Tsien Tang Xina, Ganges Índia i, sobretot, a l’Amazones Brasil, el mascaret del qual, anomenat pororoca, és el més notable del món

Assoleix una alçada gegantina en arribar a la platja El 26 de desembre de 2004 tingué lloc el que ha estat el tsunami més catastròfic conegut El terratrèmol que el produí tingué l’epicentre a l’oceà Índic, a uns 160 km de distància de la costa occidental de l’illa de Sumatra Indonèsia, a la regió d’Atjeh, i a uns 30 km del fons marí La magnitud fou estimada entre els 8,6 i els 9,3 graus en l’escala de Richter El sisme, que durà uns deu minuts lapse excepcionalment llarg si hom té en compte que la durada habitual sol ser inferior al minut, es produí quan prop de 1200 km de línia de falla es…

Cal situar l’origen remot de la mar en les etapes pregeològiques de la Terra, en les quals es produí una diferenciació general de la matèria terrestre segons capes concèntriques, amb els materials més densos acumulats a les zones més profundes i els més lleugers a les més externes La fase final d’aquesta diferenciació fou constituïda per la formació de l’atmosfera i la hidrosfera Aquesta, formada fonamentalment per la mar, s’originà a partir de l’aigua despresa per les roques que constituïen la incipient escorça terrestre, en les últimes etapes de l’època…

S'inicià fa 24,6 milions d’anys i finalitzà fa uns 5,1 milions d’anys Com durant tot el Terciari, el clima en el Miocè s’anà refredant progressivament això no obstant, es mantingué més càlid que en l’Oligocè i el Pliocè El Miocè fou una època de grans esdeveniments faunístics En el Miocè inferior el contacte entre el continent africà i l’eurasiàtic afavorí l’intercanvi de fauna en ambdós sentits, mitjançant l’existència d’un corredor en el Pròxim Orient Entre els elements faunístics nouvinguts procedents d’Àfrica s’han trobat, en el registre fòssil peninsular, els primers proboscidis, com…

El terme Juràssic fou començat a emprar per Avon Humboldt el 1795, bé que fou Lvon Buch que li donà el contingut actual És situat entre -213 i -144 milions d’anys Aquest període, eminentment transgressiu, en el qual la mar envaí en tres ocasions els continents, es caracteritza per la calma tectònica Durant el Juràssic l’Amèrica del Nord estigué unida a Euràsia, l’Amèrica del Sud completament aïllada, Austràlia restà unida a l’Antàrtida, i l’Àfrica i l’Índia també estigueren aïllades L’oceà Atlàntic era en plena expansió i la mar de Tetis formava un enorme geosinclinal, el qual s’emplenava…

Les primeres glaciacions que hom demostrà científicament foren les del període Plistocè Entre el 1821 i el 1835 Venetz i Charpentier provaren que trossos pertanyents a roques exclusives dels Alps Centrals es trobaven àmpliament disseminats per les planes suïsses, i en deduïren, correctament, que devien haver estat transportats per ampliacions anteriors de les actuals glaceres alpines Aquesta teoria fou, però, rebutjada Posteriorment, JLR Agassiz demostrà l’associació entre els blocs transportats i el poliment existent en el llit rocallós, pel qual l’antiga glacera havia lliscat, i demostrà…

Noves dades sobre l’interior de la Terra El grup d’investigació del CEA, dirigit per Agnès Dewaele, juntament amb investigadors del CNRS i del Sincrotró ESRF de França, va determinar que la temperatura del nucli intern de la Terra és d’uns 6000 °C, 1000 °C més del que s’havia determinat en un experiment els anys noranta El nucli de la Terra és format principalment per una esfera de ferro líquid que es troba a temperatures superiors als 4000 °C i a pressions de més d’1,3 milions d’atmosferes, mentre que al nucli intern de la Terra l’augment de la pressió i de la temperatura poden provocar que…

La influència dels meteorits i cometes al planeta Terra L'any 2012 es va fer públic el resultat d'un estudi per descobrir les restes de l'impacte d'un cometa o asteroide massiu succeït fa 3000 milions d'anys i que provocà un cràter de 100 km de diàmetre a prop de la zona de Maniitsoq, a Grenlàndia occidental Fins ara l'impacte que era considerat el més antic de la Terra, correspon a un cràter situat a Sud-àfrica i la seva formació datava de fa 2000 milions d'anys L'equip format pel Servei de Prospecció Geològica de Dinamarca i Grenlàndia, la Universitat de Cardiff, l'Institut de Ciència…

De configuració complexa, amb diverses zones de collisió, subducció i moviment lateral, l’orogen Panafricà fou rellevant en la formació del continent de Gondwana