Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
nucli
Geologia
Esfera central de la Terra situada per sota la discontinuïtat de Gutenberg, que la separa del mantell.
S'estén per sota els 2 900 km i representa el 16% del volum i el 32% de la massa terrestre La seva densitat és de 9,8 sota la discontinuïtat de Gutenberg i de 13,6 al centre de la Terra Les ones primàries P o longitudinals experimenten en penetrar el nucli extern un descens brusc de la velocitat i les ones secundàries S o transversals no s’hi propaguen, la qual cosa suggereix un nucli extern essencialment fluid A 5 100 km una discontinuïtat sísmica feble separa el nucli extern d’un nucli intern sòlid Per analogia amb els siderits, inicialment hom suposà el nucli compost de ferro…
al·luvió

Formació d’una plana al·luvial per acumulació d’al·luvions en una vall d’erosió
© Fototeca.cat
Geologia
Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents.
Els alluvions es troben a les valls fluvials, deltes, estuaris, llacs i, en general, allà on el poder de transport del corrent decau a causa d’un descens de la velocitat o del volum de les aigües, i aquestes dipositen els materials que han erosionat i transportat Els alluvions són constituïts per argiles, llims argilosos i arenosos, sorres, graves, còdols, blocs, etc, procedents de les roques de la conca fluvial, però de caràcter sovint diferent al d’aquestes, a causa de les modificacions —a vegades intenses— de què han estat objecte durant el transport Inicialment, l’acumulació d’alluvions…
mar
Geografia
Geologia
Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra (361 128 000 km2, que en representen el 71%); oceà.
Cal situar l’origen remot de la mar en les etapes pregeològiques de la Terra, en les quals es produí una diferenciació general de la matèria terrestre segons capes concèntriques, amb els materials més densos acumulats a les zones més profundes i els més lleugers a les més externes La fase final d’aquesta diferenciació fou constituïda per la formació de l’atmosfera i la hidrosfera Aquesta, formada fonamentalment per la mar, s’originà a partir de l’aigua despresa per les roques que constituïen la incipient escorça terrestre, en les últimes etapes de l’època pregeològica de la Terra…
sòl

Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…