Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
estructura
Geologia
Manera d’ésser disposats els elements components del sòl.
Així, hom parla d’estructura columnar, laminar, polièdrica, prismàtica, etc
schollen
Geologia
Estructura pròpia d’algunes migmatites consistent en fragments de paleosoma dispersos a manera de xenòlits en una matriu de neosoma.
Les migmatites amb estructura schollen s’assemblen a les agmatites, però amb una proporció molt més elevada de neosoma
estructures conjugades
Geologia
Dit de les parelles d’estructures de deformació, siguin falles, plans axials de plecs asimètrics, o kink-bands, que es caracteritzen per tenir el mateix angle de cabussament però en sentit oposat.
Les estructures conjugades es disposen de manera simètrica respecte dels esforços tectònics que les generen
disjunció columnar
Geologia
Formació en una colada volcànica de prismes o columnes verticals, de secció poligonal, a causa de les fractures de retracció generades durant el refredament de la lava.
Les dimensions de les columnes depenen de la velocitat de refredament, de manera que a velocitats més ràpides les columnes són més petites
model de Pratt
Geologia
Model de compensació isostàtica segons el qual l’equilibri s’aconsegueix per mitjà de variacions laterals en la densitat de l’escorça terrestre, considerant la profunditat del límit escorça-mantell uniforme.
D’aquesta manera, les zones topogràficament elevades són sostingudes per material cortical de densitat anormalment baixa, mentre que les zones oceàniques es caracteritzen per escorça de densitat alta
ombra de pressió
Geologia
Creixement mineral adjacent a un cristall rígid (porfiroblast o porfiroclast) sotmès a deformació, fusiforme en la direcció de la foliació.
Respon al fenomen de pressió-dissolució, de manera que minerals com el quars es dissolen en zones d’esforç compressiu màxim i precipiten en zones d’esforç compressiu mínim adjacents al cristall rígid
tectogènesi
Geologia
Conjunt de fenòmens, orogènics, magmàtics, etc, que d’una manera o d’una altra modifiquen i transformen l’estructura de la superfície terrestre.
seqüència
Geologia
Successió de termes sedimentaris diferents que s’encadenen i se superposen sense cap interrupció, de manera que van associats per una característica determinada.
L’ordenament pot ésser de tipus granulomètric, creixent o decreixent d’acord amb la gruixària creixent o decreixent dels estrats d’acord amb l’ordre natural de precipitació de les sals per evaporació de les aigües marines d’acord amb les estructures sedimentàries i la dinàmica del fluid que les ha originades d’acord amb una paleontologia lligada a una ecologia canviant, etc Seqüència és un terme general, emparentat amb la idea de cicles, ciclotemes i ritmes sedimentaris, encara que hi ha alguns matisos entre aquests conceptes Lombard creà un mètode analític de les successions estratigràfiques…
sondatge
Geologia
Sistema d’exploració vertical del subsol mitjançant la perforació mecànica, per tal de determinar-ne les propietats.
S’anomena sondatge mecànic amb recuperació de testimoni continu quan extreu, per un sistema de rotació o de percussió, una mostra del terreny de forma contínua, de tal manera que n’obté un testimoni físic En canvi, el sondatge amb destrossa o rotopercussió o helicoidal és aquell que obté una mostra alterada i destruïda del terreny del subsol
rexistàsia
Geologia
Fase activa de l’erosió sobre un terreny desproveït de cobertura vegetal.
Les raons que faciliten aquesta activitat erosiva, i ensems l’evacuació dels sòls i residus acumulats anteriorment, poden ésser d’origen climàtic, tectònic o antròpic En realitat representa la ruptura d’un equilibri anterior —la biostàsia — en què el mantell vegetal permetia l’alteració i acumulació in situ dels materials i tenia, en certa manera, una funció protectora