Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
pla de Benioff
Geologia
Pla inclinat on se situen, alineats, els hipocentres de sismes profunds.
És localitzat a la part superior de la litosfera, on aquesta s’enfonsa procés de subducció a les fosses marines sota d’arcs d’illa o marges continentals, fins una profunditat de centenars de quilòmetres
Deep Sea Drilling Project
Geologia
Programa geològic internacional d’estudi per sondatges de l’escorça dels fons marins.
Les perforacions començaren amb el vaixell Glomar Challenger el 1968, i des d’aleshores fins al 1983 s’obtingué i publicà informació dels principals fons oceànics, amb la participació de científics de diversos països Entre les consecucions del programa DSDP cal destacar la confirmació de la hipòtesi d’expansió dels fons oceànics, el coneixement de la naturalesa i edat de l’escorça oceànica i dels marges continentals, i avenços tecnològics en el camp de la perforació i extracció de testimonis de roca
geosinclinal

Fases de l’evolució geosinclinal. De dalt a baix: de vacuïtat, d’emplenament, de plegament i de migració de l’orogènia
© Fototeca.cat
Geologia
Part de l’escorça terrestre que s’enfonsa i s’omple de roques sedimentàries o roques volcàniques i pot tenir gruixos de milers de metres.
Els geosinclinals es localitzen als marges de les plaques litosfèriques el moviment d’aquestes plega els sediments i origina les cadenes muntanyoses, segons la tectònica de plaques Hom en pot distingir de dos grans tipus el parageosinclinal quan se situa en l’escorça continental, i l' ortogeosinclinal , en l’escorça oceànica, o entre l’escorça oceànica i la continental J Auboin 1965 divideix els geosinclinals en miogeosinclinals , propers al crató i amb pocs sediments, i eugeosinclinals , més llunyans del crató amb més abundància de sediments i roques volcàniques
tectònica de plaques

Mapa de les grans plaques litosfèriques (la llargària de les fletxes és proporcional a la velocitat de desplaçament de les plaques)
© Fototeca.cat
Geologia
Hipòtesi segons la qual la part superficial de la Terra (litosfera) és formada per plaques rígides, d’un centenar de quilòmetres de gruix, que ‘‘suren’’ damunt l’astenosfera, més plàstica.
Aquestes plaques poden tenir escorça oceànica i continental o totes dues alhora Hi ha zones on apareix material nou zona d’acreció i d’altres on la placa s’enfonsa zona de subducció Aquest fet produeix un moviment de les plaques, que es tradueix en la unió o la separació dels continents Les primeres teories sorgiren de l’observació que la forma de la costa W d’Àfrica corresponia bastant perfectament amb la de l’E de l’Amèrica del Sud, la qual cosa féu pensar en una remota unió d’ambdós continents Wegener 1912 enuncià la teoria de la deriva dels continents, que comparava el moviment dels…