Resultats de la cerca

Utilitza les tècniques de prospecció geofísica per a l’exploració dels dipòsits de menes metàlliques com la bauxita Al, la galena Pb i l’esfalerita Zn dels dipòsits no metàllics, tals com de carbó, pedra, sal, guix, argila i àrids sorres i graves i inclou la geologia del petroli i la hidrogeologia La geologia econòmica sorgí com a resposta a la forta demanda, en augment les darreres dècades, d’aquests recursos naturals, motivada pel creixement de la població i la millora del nivell de vida en els països desenvolupats Els processos geològics formadors d’aquests recursos, que…

Estudià a Barcelona el 1925 es doctorà en ciències naturals Fou ajudant de MSan Miguel a la Universitat de Barcelona, i collaborà sovint amb ell El 1921 anà a Ginebra, on estudià mètodes petrogràfics moderns, amb LDuparc Preparà una Géologie des Pays Catalans per al XIV Congrés Geològic Internacional 1926 El 1927 publicà la tesi doctoral Nuestros métodos estereográficos de determinación cristalográfica , i el 1928, Estudio petrográfico de los alrededores de Toledo premi Agell 1926 Ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1930, i fou collaborador, i més tard…

Cursà a Barcelona la carrera eclesiàstica i la de ciències naturals El 1920 es doctorà a Madrid amb una tesi sobre el Juràssic de la província de Tarragona S'inicià en geologia i paleontologia al museu geològic del seminari conciliar de Barcelona Fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura 1920, catedràtic de ciències naturals i director del museu de geologia del seminari conciliar 1926, i catedràtic de paleontologia i geologia històrica de la Universitat de Barcelona 1949 Pertangué, entre d’altres, a l’Institut d’Estudis Catalans 1942 i a la Institució Catalana d’Història Natural, de la…

Hom en diu hidrologia fluvial o hidrologia marina , segons que estudiï les aigües fluvials o les marines

Sacerdot 1908 Deixeble de Font i Sagué, els estudis del qual popularitzà i renovà, i també d’Almera i de Bofill i Poch Estudià els crustacis, els graptòlits i els molluscs, especialment els paleozoics Síntesis estratigráfica de los terrenos primarios de Cataluña con una descripción de los yacimientos fosilíferos principales, 1912 Fou professor al Seminari Conciliar, a la Universitat mineralogia, botànica i cristallografia i a l’Escola Superior d’Agricultura, de Barcelona Féu estudis d’hidrogeologia al Pirineu central i investigà les formacions petrolíferes de Sant Joan de les Abadesses i de…

Fou ordenat sacerdot el 1900 Des de molt jove collaborà amb treballs literaris i de vulgarització històrica en diverses publicacions i obtingué diversos premis als jocs florals el 1894 als de Barcelona, amb Les creus de pedra a Catalunya el 1896 a Granollers, amb Lo Vallès , publicat el 1904 el 1897 a Barcelona, amb Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya , entre d’altres El 1890 s’inicià en el publicisme polític amb l’article “Pobre Catalunya Plors d’un català castellanitzat per força”, aparegut en La Comarca del Noia Fou el primer article d’una llarga producció…

Els geòtops poden tenir dimensions variables i es poden localitzar tant en espais naturals per exemple, en una cinglera com en espais alterats per l’home per exemple, en un talús de carretera

Professor de mineralogia a Oxford 1813-45, fou un dels capdavanters de l’escola catastrofista És autor de Reliquiae Diluvianae 1823 i de Geology and Mineralogy considered with Reference to Natural Theology 1836, obra en què tractà de conciliar els fets naturals amb una lectura literal de la Bíblia

Fou professor a l’Institut Escola i a l’Institut Ausiàs Marc, de Barcelona, vocal de la Junta de Ciències Naturals i secretari de la Institució Catalana d’Història Natural, de Barcelona Exiliat el 1939, fou després del seu retorn catedràtic de cristallografia i mineralogia a les universitats de Salamanca i La Laguna, i de geoquímica a la de Barcelona

Religiós escolapi, passà els primers anys de la seva vida docent a Cuba i, en tornar a Catalunya, fou destinat a Terrassa, on romangué la resta de la seva vida Collaborà en la creació d’una secció del Centre Excursionista de Catalunya a Terrassa Fou membre de l’Institut Català de Ciències Naturals Escriví el text de la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt